dilluns, 25 de juny de 2012

De bell nou


Ha passat ja una mesada ben llarga des que no acudisc a la meua cita amb el bloc. En realitat, si hagués d'adduir alguna excusa, no sabria ben bé amb quina fer-ho, perquè no n'hi ha cap. Simplement, no he tingut ganes d'escriure ni tampoc motiu que m'hi haga mogut. Ara, però, instal.lat de bell nou a la residència d'estiu i faltat de connexió a internet, no me'n queda d'altra que ocupar les hores buides en alguna activitat davant la pantalleta a l'espera que s'hi produïsca algun miracle tecnològic i puga agarrar-me a la salvació d'alguna ona perduda per l'espai la qual em faça surar per aquest oceà virtual del que ja no puc prescindir.
Instal.lat al meu balconet -que des de fa algun temps li tinc un afecte molt especial- i contemplant al meu davant la relaxant calma blava de la mediterrània mar, no puc resistir-me a teclejar alguns paràgrafs que em posen en contacte de manera activa amb el món blogaire, aportant les meues bogeries que no serveixen més que com a exercici d'activitat mental pròpia, alhora que, també, s’hi puga escapar alguna que altra manifestació de descontent cap a algun que altre dirigent polític, del qual, les seues actuacions siguen de difícil comprensió.
Aquesta desconnexió d'internet, no sé si temporal o definitiva, durant l'època estival vora mar, em mantindrà una mica allunyat de tot aquest univers interactiu, sobre tot, de les amistats fetes al FB, algunes de les quals resulten quasi necessàries per la quantitat de delit i vitalitat que m'aporten. Aprofitarem les constants visites al domicili habitual per anar fent ullades a la xarxa i aportant-hi tot allò que puga ser vàlid per no romandre al marge d'ella.
Què ens ha passat que hem pegat un salt cap enrere?  Doncs, simplement, que tenim polítics amb somnis estranys que  volen fer de les ciutats que regeixen unes petites -o grans, ves a saber- Miamis i Las Vegas. Aquesta gent fa molt poc favor a l'autèntica classe política que deu d'estar al servei de la ciutadania i no al servei dels assumptes particulars. Són gent procedent del món empresarial i dels negocis que hi veuen un trampolí per posar en pràctica totes aquelles idees peregrines que beneficien eixe món del que procedeixen i al qual no han renunciat, tenint com a objectiu afavorir-lo en tots els seus aspectes. Per això, no dubten en desfer tot allò portat a terme amb anterioritat, estiga o no ben fet, i que pensen que no aporta res als seus interessos crematístics.
Que el verd no és necessari? Doncs es lleva. Que els xiringuitos són quadrats? Doncs es canvien per uns altres rodons. Que el tràfic va cap al sud? Cal orientar-lo cap al nord, amb les obres col.laterals que això implica. I mentres tant, la platja, potes amunt, rep la visita dels estiuejants, amb obres per ací i per allà, amb el servei de wifi públic anul.lat, que bé que ho notaran els visitants acostumats com hi estaven a disposar d'aquest servei imprescindible en els temps que corren.
Com deia al principi, no tenia cap motiu en concret per escriure res, tanmateix, quelcom ha sorgit al llarg d'aquesta estona davant el teclat. Eixe “quelcom” devia d'estar a l'espera de l'ocasió per eixir a l'aire, i ací està, en forma de text alliberador de descontents latents que tots tenim al nostre interior.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada