dijous, 10 de maig de 2012

Aires de canvi


“May your hands always busy,
May your feet always be swift,
May you have a strong foundation
When the winds of changes shift”
            “Forever youg”, Bob Dylan



Poc més o menys vol dir: Tin les mans sempre ocupades,  camina ràpid,  i agarrat fort quan bufen aires de canvi.
En efecte, estem vivint una època de profunds canvis i si no ens agafem i adaptem a ells, ens tombaran i no podrem seguir-los.
No és fàcil conviure amb ells, doncs com un  vendaval ens arrosseguen i ens trauen del nostre ritme vivencial. I tot en una mateixa generació, sense donar-nos temps a pensar-hi. O t’adaptes o mors. Tecnologies com internet i telefonia mòbil, cadascuna amb capacitat per si mateixa, estan transformant la societat i l’economia. Ja quasi res és igual a uns deu anys enrere. Són massa avanços i massa canvis com per a no veure'ns apartats de la nostra ruta si no hem sabut agarrar-nos fort i resistir la seua espenta.
En l’informe “La Sociedad de la Información” publicat per Fundació Telefónica, es diu que quasi el 64% de les llars espanyoles tenen ja accés a internet, amb 11 milions de línies de banda ampla i 14 milions de banda ampla mòbil. Res ni ningú poden parar aquest huracanat fenomen que se ho emporta tot per davant.
La societad de la informació és un fet hui en dia. Uns anys enrera era només una quimera d’uns quants visionaris que prompte s'hi van veure secundats per altres que, moguts per la curiositat, no van dubtar a acceptar aquestes noves tecnologies i adoptar-les en la seua vida quotidiana. Hui, ja és un fet que ens ha caviat els nostres hàbits de vida.
La manera que tenim de relacionar-nos ens ha transformat substancialment. Hi ha una vida digital paral·lela a la nostra vida habitual, no sent, per a res, antagòniques l’una amb l’altra, més bé, enriquidores entre sí. El continu ús de les xarxes socials fa que el món cada vegada siga més petit i més pròxim. Intercanviem informació en temps real i ampliem el camp de la relacions humanes. 
L’e-book, la televisó, les tauletes i els smartphone han sigut claus en la digitalització de les llars espanyoles: naveguem, juguem, llegim i ens relacionem amb uns mòbils que cada dia van superant-se a ells mateixos.  Realitzem activitats productives, ens formem i ens relacionem amb l’Administració Pública en format digital. I tot açò va en constant augment i deixant en la cuneta  tot aquell que no siga capaç d’adaptar-se a la seua empenta. No fa gaire anys, els qui no sabien llegir i escriure eren considerats analfabets. Hui, en canvi, almenys al món occidental, que és on vivim, podrien considerar-se, en certa manera,  analfabets tots aquells que viuen al marge de la digitalització, bé per ignorància, bé per pròpia decisió.
Els avanços en aquestes noves tecnologies -noves per a nosaltres, els més madurets, però no per a les noves generacions que ja han nascut entre elles- fan que no ens puguem adormir si no volem veure'ns tirats a la vora del camí, incapaços de seguir el ritme de la vida. Però és tal l'avanç, l'aparició de nous aparells, l'allau de prestacions, que és molt difícil mantindre's al dia i no ens és permés la més mínima relaxació si volem,  no ja ser capaços d'usar-los, sino, simplement, assabentar-nos de la seua existència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada