divendres, 6 d’abril de 2012

Usos del llenguatge


Benvolguts/es lectors/es del meu blog. Com tots/es sabeu, avuí està de moda que els/les polítics/es en les seues intervencions dirigides als seus/seues seguidors/es ... 

Seguir amb aquesta dinàmica podria portar a qualsevol persona que em llegisca a alguna mena de transtorn  mental transitori o definitiu o, simplement , a no saber exactament on es troba. Encara que, el més segur seria que la persona que ho llegira abandonara i, sense dubtar-ho,  m'enviara a aquell lloc que solem fer-ho la gent de per ací.

Tot açò –pensar que el llenguatge contribueix a la discriminació sexista- em fa a mi pensar que anem confonent les peres amb les bellotes. Si per dir assistents  (en lloc d'assistents i assistentes) a tots el que acudeixen a algun esdeveniment és fomentar el sexisme, anem una mica perduts. El vertader sexisme es practica a la vida real quan hom considera la dona com un ser diferent, carregat d'unes tasques que creiem consubstancials al seu gènere i que, òbviament, han de dur a terme. També, quan no posem el crit al cel al vore que en  certes activitats que realitzen, obtenen uns beneficis inferiors als que obtindríem nosaltres.

El llenguatge, en si mateix, no és sexista, com tampoc no és polític, ni ideològic, ni religiós. Som les persones, quan l'usem, els qui li donem eixa característica. Segurament, per ser producte d'una societat que ha estat discriminant les dones al llarg de la història, el resultat ha estat deixar-les fora de les categories semàntiques i, ara, no sabem on hi col.locar-es per falta de lèxic.

Quan utilitzem el masculí en general no estem discriminant les dones, entre altres coses perquè també són persones i pense que ningú hi tindrà eixa intenció. Les feministes farien bé en no veure fantasmes on sols hi ha una manera de parlar que ha esdevingut normal i que de cap manera pot contribuir a la discriminació de la dona. Apanyats aniriem si veierem en aquest ús del llenguatge la causa de la discriminació

Les dones no són una “anomalia” del gènere humà, com pogueren pensar en l'antiguitat. Afortunadament, eixe concepte ha desaparegut, encara que en la pràctica hi ha certs comportaments que hi incideixen, com hem mencionat abans. Caldrà anar lluitant de manera continuada, valenta i persistent perquè això desaparega de la societat.

Opine, doncs, que usar el llenguatge d'una manera tan farragosa i carregada de doblets no fa altra cosa que produir fàstic en els lectors o en els escoltants (obvie escriure els/les ors/ores, ants/antes). Vull considerar el llenguatge com  un instrument de comunicació neutre i asèptic, deixant la consecució dels objectius de la igualtat de gènere per altres activitats de la vida real.

Es veritat que, en certes ocasions, el llenguatge si que discrimina conceptualment alguns mots, donant-los un aspecte positiu o negatiu, segons es tracte del masculí o del femení, però això és producte de com ha anat formant-se la llengua i nodrint-se dels siginficats que la societat ha atorgat a les diferents categories de persones o  coses. Aquests conceptes no han estat formats de la nit al matí. Han anat consolidant-se al llarg del temps i de les mentalitats. Per això, no hem de forçar les llengües per adaptar-les, sinó que elles mateixes aniran fent-ho de manera paulatina i sense adonar-nos-en. Com escrivia Santos Julià en l'espai La Columna, del diari El País, Dolores Ibárruri era Secretari General de PCE, i Dolores de Cospedal, Secretària General del PP. A ningú no li estranyava allò  aleshores ni tampoc no ningú observa res anormal en açò ara. El concepte de secretari o secretària es el mateix, però s'ha adaptat ell a soles al gènere de la portadora, sense forçar el canvi.

Veiem, doncs, que la llengua és capaç d'evolucionar i anar adaptant-se als nous usos sense caure en les ridiculeses que de tant en tant ens veiem obsequiats per part d'alguns pròcers polítics i d'altra classe faunística similar. La gramàtica no és la vida, com diu Amelia Valcárcel. No hi ha vida humana sense gramàtica i quan la vida canvia, la gramàtica, o s'alimenta de la nova vida o mor d'inanició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada