dissabte, 10 de març de 2012

Andròmines


Andròmines són aquells mobles, estris inútils o qualsevol objecte que ja no serveix. És un mot que no coneixia fins que fa anys el vaig veure utilitzat a l'ajuntament d'Oliva en els seus comunicats a la població oferint-se a facilitar la seua retirada i posterior dipòsit als punts nets de la població.

D'andròmines, tots en tenim a les cases, i si en aquestes tens la sort de comptar amb espais suficients, l'acumulació que n'hi fas pot ratllar la síndrome de Diògenes.

Doncs bé. Resulta que  jo anava una mica preocupat per si aquest era el meu cas i, després d'alguns anys de guardar i guardar -per si quelcom em feia falta en algun moment determinat- els objectes inservibles anaven superant l'espai disponible i l'hora de capficar-se en la tasca d'anar desfent-se de coses, havia arribat. He de dir que encara sóc d'aquells que no han entrat de ple en la cultura d'usar i tirar i em costa molt de fer-ho

La decisió de seleccionar què tirava o què continuava guardant no era fàcil de prendre, per la qual cosa vaig optar per tancar els ulls i, com la Justícia que s'hi col.loca una bena per no vore a qui jutja -encara que, de vegades, sembla ser transparent i pretén fer-nos creure que no ho és- em vaig llançar a la comesa. No sé, no sé aqueixa bena com serà. Mirant el que passa al nostre voltant, ens entren duptes. Molt de Wurtels, de Frugals, d'Enarses, Andarins  i no sé com quedarem. Això si, els pobres que no juguen a la gallineta cega perquè se la hi trobaran de cara.

Així és com ho vaig fer. Sense mirar què hi havia dins d'algunes caixes, vaig anar fent viatges al contenidor. Pensava que si no sabia que hi havia dins i durant aquestos anys no n'havia fet ús, això volia dir que no passava res si ho tirava tot. Va ser com una mena de justificació. No va ser tirar per tirar, sinó que va estar un abocamentt d'objectes responsable, de coses que no eren imprescindibles, ni tan sols utilitzables, perquè d'altra manera les hagués fet servir en alguna que altra ocasió.

Pense en la mania que tenen alguns governants d'anar abatent o enderrocant el que ha fet el seu predecessor i no em sembla gens bé. Hem de conservar allò que és útil, ho haja fet qui ho haja fet. Alguns  -des de sempre. Ja ho feien els antics egipcis també- gaudeixen d'anar desfent i destruint perquè si, perquè o han fet els altres. I, clar, com no ho paguen ells, no tenen cap inconvenient en posar-se mans a l'obra.

Quelcom d'això vol fer el nostre preclar i il.luminat manaire. No li agraden els arbres del passeig marítim. Quina pena, ara que estan començant a donar frondosa ombra en els dies calorosos de l'estiu! L'home vol arrencar-los tots i col.locar palmeres al seu lloc. A començar de bell nou, i amb aquesta mena d'arbres, que d'ombra, poca; de plagues que combatre, unes quantes; de dificultats de creixement -vist el que ha passat amb les que hi ha- bastants.  I tot això, perquè és amb diners públics i no de les seues butxaques. El que poc costa, poc s'hi valora. Sembla que els governants volen atorgar la categoria d'andròmines a tot el que no ha estat fet per ells. Són incorregibles!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada