dimecres, 29 de febrer de 2012

Sobreposar-se


No havia estat el dia massa bo per a tu, tot i que l'oratge ens havia obsequiat amb un cel de blavor immensa i un sol radiant i reanimador dels freds de dies passats. Les notícies que vas rebre de bon matí foren com dos cops a les galtes que te les deixaren gèlides i endolorides. De sobte, fou com si una aterradora foscor t'engolira i deixares de veure la llum diàfana que el dia ens oferia. 
Semblava que quan més esforços posara u de la seua part, quan més ganes i amb més il·lusió fera les coses, pitjor eren els resultats. No et podies permetre que les circumstàncies tan adverses se t'apoderaren i et feren esfondrar. Tenies una estranya sensació de fracàs absolut que t'impedia veure molt més enllà del moment present. Una espurna d'esperança, però, et va fer vore que no era la  fi del món i decidires sobreposar-te. 
Eixe mateix sol que s'aixecava amb tota la seua brillantor et va fer vore que el dia anterior queia esmortit més enllà de les muntanyes, perdent tota la seua vivor i semblant que desapareixia per sempre i ara, tanmateix, ressorgia amb força donant un nou impuls a la vida quotidiana. Vas pensar que havies de fer el mateix: sobreposar-te a aquest dur colp i tornar a encarar la vida amb tota la càrrega positiva de la que ets capaç. Això, tractant-se de tu, havia de ser cosa fàcil, perquè el teu caràcter indòmit i lluitador t'havia de traure d'eixe forat en el que estaves a punt de caure. 
En la vida, fins i tot lluitant, podem perdre, però si no lluitem, estem perduts. Et posares aquest principi entre cella i cella i et va donar forces per continuar endavant en espera de millors oportunitats. La vida és un desafio que hem d'afrontar, una pena que hem de superar, un deure que hem d'acomplir, una meta que hem d'alcançar i, per què no? un joc amb el que podem divertir-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada