Gotes d'aigua

Sota aquell cel negre d'espeses nuvolades i la pluja caient a mars, la teua intenció de sortir de casa, prendre l'aire i practicar una mica el teu esport favorit per desemboirar-te  d'aquell temari farcit d'asprosa matèria -de vegades incomprensible- era força complicada. Decidires quedar-te-hi  contemplant les gotes d'aigua com s'instal.laven als cristalls formant  multitud de filets aquosos  que relliscaven per la superfície, lentament al principi i accelerant la caiguda després, una vegada abastat el gruix necessari. 

Mecànicament  encengueres un cigarret –ja en portaves uns quants consumits, però ni tan sols te n'havies adonat- i lentament anaves llançant el fum cap al sostre amb la mirada fixa i perduda, abstreta mentalment de tot allò que t'envoltava.

El soroll de la pluja t'invitava a la relaxació més profunda i la sensació d'ensopiment et deixava en un estat gairebé inconscient. Un tro esquinçat et va espavilar, i la teua ment va començar a revisar tot allò que havies estat repassant moments abans.

Decidires posar música per tenir la sensació d'estar acompanyada i rebuscant en el catàleg emmagatzemat al disc dur del teu ordinador, vas triar aquella peça encisadora com a poques, aquell Concertino tantes vegades gaudit en els teus moments de solitud, i que seria tota una delectança tornar-lo a escoltar en aquella vesprada d'oratge infernal en  què no hom podia fer altra cosa més que romandre-hi  i deixar caure tota aquella cortina líquida procedent d'uns núvols replets, rebentant en forma de milions de gotes d'aigua.

Els sons de la guitarra com a vaixell melodiós en la mar de la simfonia orquestral et tornaren a transportar a moments somniats del passat, en aquella platja d'arenes daurades en què experimentares aquelles sensacions tan delectables tenint com a testimoni una  lluna plaent que t'observava des d'allà dalt.

El final de la melodia et va tornar a la realitat i un munt de paperassa aspra i eixuta et va recordar que encara tenies molta feina per enllestir, però optares per abandonar-la, almenys de moment, i seguir fruint de la tranquil.la vesprada que t'oferia eixos moments de soledat amb la casa, la pluja i tu, fent volar la imaginació cap a moments delitosos d'un passat recent.