Dies de Nadal

El dies nadalencs semblen ser un temps en què als adults  ens envaeix eixe esperit infantil que mai no hem perdut i que aprofita aquestes dates per aflorar i esdevindre una mica l'infant que portem dins. Els records s'amunteguen  i ens aclaparen, ens transporten al passat i voldríem que mai hagués transcorregut el temps que ens ha convertit en adults.

Les nostres ments se submergeixen  en les aigües dels records i tot un munt d'éssers estimats i d'esdeveniments màgics ocupen el lloc on estaven situats a l'arribada d'aquestes festes.  Flaires aromàtiques d'espígol, nadales recorrent els carrers, rostres somrients i feliços eren el preàmbul que en eixa nit de misteris en forma de súbites aparicions de monedes i ametles ens feien creure que personatges misteriosos i ocults eren els autors de tals actes emotius que provocaven, alhora, temor, inquietud i alegria.

El dia de Nadal -per aquestes terres mediterrànies, habitualment, freds i solejats- ens oferia l'atracció de recaptar les estrenes de mans dels familiars més pròxims. Ara ens venen a la ment tots aquells que ja no hi són, però que reviuen en aquestos dies amb força fent-se presents al nostre record.

Aquestes imatges tenen eixa empremta barrejada de melancolia, tristesa, alegria, simpatia i goig que, tot plegat, caracteritzen els dies de nadal. Si a tot açò afegim l'escenari del petit i familiar lloc on ha transcorregut la nostra infantesa, encara pot presentar tots aquests trets d'una manera més accentuada.