dijous, 24 de novembre de 2011

Va, pensiero !


Entre les tasques més difícils del món hi ha, si més no, la de pensar. Això és almenys el que diu Ralp Waldo Emerson.

Observant la realitat en què estem immersos, resulta que observes i veus que si que té molta raó Ralp Waldo. Pensar, el que es diu pensar, molt pocs són el qui ho gastem i no cal “pensar” massa per asseverar-ho.

En la vida quotidiana trobem infinitat d'exemples per a corroborar-ho. Aquella expressió de “ho anuncien en la tele” et fa vore que, efectivament, el pensar déu de ser una activitat bastant difícil de dur a terme. Ja sabem que les tècniques de marketing fan que tots creguem en els beneficis de qualsevol producte sense parar-nos a pensar en el que ens diuen i simplement ens deixem portar per aquells que han pensat per nosaltres. Hui mateix –i ha estat el motiu de què pensarà en aquest tema- un espot publicitari anunciava els miracles d'una crema facial. Doncs bé, fins ara res d'estrany. Una senyoreta feia palés els efectes beneficiosos per al cutis del producte en qüestió. Tammateix, açò m'ha fet pensar en què ens diuen el que volen, i nosaltres, sense més, ho acceptem així com així.

En eixe anunci publicitari eixia una xica d'una vintena d'anys. Posem que en tinguera trenta, tant s'hi val. Si almenys n'haguera tingut seixanta, doncs encara hagués estat normal. Ja sabem, però, que per anunciar algun producte cal que siguen xicotes ben joves i ben guapes, encara que el potencial de compradores pot ser estiga més en edats madures que no pas en quasi adolescents.

I què tenia l'espot d'estrany o que em cridara l'atenció? Doncs que la xica anunciant, que ja hem dit tindria una vintena llarga d'anys, assegurava que la seua dermis li feia aparentar uns vint anys menys dels que tenia en la realitat, és dir que si en tenia vint-i-huit, posem per cas, la seua aparença n'era de huit. Crema miraculosa com poques!

Aquest detallet tan simple ens fa vore com els creadors de publicitat saben que el pensament el tenim en atur, que no el fem funcionar i, conseqüentment, ens poden dir tot el que vullguen sense que ningú caiga en la mentida que ens estan contant.

Acabem d'eixir d'un període de temps en el que ens han estat prometent realitats futures si guanyaven les eleccions. Unes afirmacions que ni ells se les podien creure. Tammateix, si que sembla que eren adients, perquè com el pensament no sol usar-se, doncs farien el seu efecte traduït en forma de vots.

Aquesta facultat que tenim al nostre abast és de les menys utilitzades. Ens resulta més còmode obrir el cervell i que l'òmpliguen del que siga, no importa. Faltaria més, que amb les tasques quotidianes que ens toca fer encara haguérem de fer treballar el pensament.

3 comentaris:

  1. Estem d'acord.
    Crec que a la majoria de gent no li agrada pensar perquè això fa "mal", però no penso que sigui culpa només d'un mateix. Pensem sinó en com els que dominen el sistema (el poder) han procurat sempre mantenir el poble atordit (religió, mass media, consum...) i han anorreat als qui s'hi han encarat... Als polítics els encanta veure aquella colla de xais que, potser encara que no es creguin les seves mentides, ja els està bé poder fer-ho veure. Els cal creure, encara que sigui un autoengany, que tenen un líder que els permetrà anar fent la viu-viu, que qui dia passa, any empeny... Tant de bo tots els qui ens adonem de com ens manipulen i ens maltracten per totes bandes féssim la revolució, però esclar, encara hi ha alguna coseta, per menuda que sigui, a perdre... ara, que amb tant coi de retallades socials, pujades d'impostos, inseguretat laboral, etc. etc. potser aviat ja no quedarà res per perdre i això farà que ens unim en la lluita.
    Salutacions i ànims que ens cal energia per resistir i combatre!

    ResponElimina
  2. Els publicistes ja ens tenen més que ben estudiats i ja saben que amb l'impacte visual s'afebleix el nostre pensament i ens oblidem, tantes vegades, de pensar. Així som capaços de combregar amb rodes de molí ben bèsties, tan si és una crema facial, com la tria de qui ens deixarà enmig del carrer.

    ResponElimina
  3. Les persones tenen, tenim, el tret característic de pensar. Si tot el que es fa des del poder, és impedir-nos pensar, via TV, via consum, via individualisme, via "única via posible per salvar-nos...vota PPSOE". El què intenten és deshumanitzar-nos.

    ResponElimina