dilluns, 7 de novembre de 2011

La felicitat

Acabe de llegir que una de les promeses electorals és la de donar-nos la felicitat. Més que donar-nos-la, seria la de tornar-nos-la. És a dir, que abans erem feliços i ara no ho som. Éstic meravellat, doncs, de veure amb quina facilitat els polítics se'n van de la llengua i comencen a dir parides verbals. El més trist de tot és que sembla que hi ha gent tan ingènua que acaba creient-s'ho tot. Han d'estar la mar de contents solament pensant que a partir del dia 20N començaran a entrar en un estat de felicitat total.

Hem estat vivint quasi huit anys amb una desgràcia darrere l'altra. Aquests anys han acabat amb l'estat de felicitat en què ens trobàvem. Tan era així, que veies pels carrers gossos lligats amb llonganisses i capitans cristians que ho pagaven tot. Erem una societat feliç.

Però això està a punt de tornar. Ben aviat la felicitat farà acte de presència en les nostres vides i de bell nou ens retrobarem amb aqueix món faltat de penúries. I riurem, i cantarem, i ens oblidarem de la tristor que envaeix les nostres vides. Anem afinant guitarres i aclarint veus perquè haurem d'eixir eufòrics al carrer cantant allò de:

La felicidad, ah, ah, ah, ah,

me la dio Rajoy, oh, oh, oh, oh,

hoy hacen cantar, ah, ah, ah, ah,

a mi corazón, oh, oh, oh, oh.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada