dimecres, 5 d’octubre de 2011

Què celebrem?

La Valenciclopèdia, fent gal.la de la seua jocositat, defineix aquesta data de la següent manera: Xe, el 9 d’octubre, com el seu nom indica, és el dia que fa nou del mes d’octubre, i el que fa dos-cents huitanta –dos d’un any normal (dos-cents huitanta-tres si l’any és bisiesto): en Valéncia se celebra San’Donís, qu’és el patró dels enfigats, & la famosa mocãorã.

Caldria afegir alguna cosa més que li donara serietat a aquesta data? Conforme està tot muntat i de la manera que les autoritats en fan ús, ben poca significació li trobe, doncs el que s'hi celebra és poc mes o menys que una burla a aquest país que ja no sabem ni com s'anomena: País Valencià, Regne de València, Comunitat Valenciana, Levante Feliz o Playa de Madrid. Vaja vosté a saber. Cadascú que trie de la paradeta segons afinitats, usos i costums, ideologies o interessos mediàtics.

El que sí que queda clar és el paripé que els nostres pròcers representen fent-nos creure que sofreixen un atac desaforat de nacionalisme portant una bandera que no volen que s'incline davant res ni ningú, però que ells, habitualment van a genollons, inclinats i a culades davant la veu de comandament que els ve des de la capital del reino i s'afanyen a renegar del seu país de la seua bandera –la que eixe dia porten tan dreçada- i de tot allò que ensume quelcom diferent a la idea d'una Espanya que ni ells mateix saben què és.

I si no en teníem prou, de manifestacions d'aquest tipus en el cap i casal, ara, les noves autoritats de la meua ciutat de residència volen fer el mateix. Ai, qui vos veu tots els dies i ara voleu fer creure no sé què! De tota manera, aquestes manifestacions seran d'un nacionalisme desllavassat. Què dic nacionalisme? De regionalisme caspós i saineter.

Bé, preparem-nos a celebrar aquest dia manifestant almenys la nostra disconformitat amb tot allò que de manera oficial s'hi representa. A mi no m’agrada. Per això ho manifeste. Aquells que n’estiguen satisfets, que vagen a la seua, que canten el que vullguen i que victoregen el que els plaga.

2 comentaris:

  1. Jo crec que avui les classes populars hem de protagonitzar una jornada reivindicativa i evocadora dels nostres origens... i jo que sóc cosina germana vostre, d'ací més amuntet, us dic que hui em sento una valenciana més de catalana arrel i us desitge: UNA MOLT BONA DIADA!!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Violant. Sempre és bo rebre missatges d'aquest tipus vinguen d'on vinguen

    ResponElimina