dimecres, 12 d’octubre de 2011

La Hispanitat

L'expressió de “Hispanidad” s'utilitza per denominar persones, països i comunitats que comparteixen l'idioma espanyol o castellà. Fins ací, tot normal, correcte, acceptat per tots –almenys per aquells que tenen a Espanya com a la seua “nació”- i ningú no oposa resistència a tal concepte.

Però, què passa si volem donar-li un nom a totes aquelles persones, països i comunitats que comparteixen l'idioma català? Ah, ja hem tocat la fibra nacionalista espanyola! Ara, açò ja no val. No podem posar-li cap nom. Res de catalanitat, res de països catalans. Res de res. Tot el brofegàmen bunkeritzat espanyolnacionalista eixirà dient que eixa idea té connotacions diabòliques que volen destruir la sacrosanta idea de la nació espanyola unida per Déu i concebuda com a “unidad de destino en lo universal

Val, ja tenim eixa idea ben assumida i celebrem el 12 d'octubre com el dia dedicat a recordar-nos-ho. Dia festiu. Dia de desfilades i exhibicions militaristes. Els “espanyols” ben contents i desvanits de pertànyer a eixa nació cap de tot allò que signifique “hispanidad

Què ocorre, però, amb els qui volen formar part d'algun altre grup que no tinga el castellà com a llengua pròpia? Doncs, que s'han de mossegar la llengua si no volen ser tractats com a proscrits, ingrats, deslleials i escòria nacional.

Jo, com el meu amic que se n‘ha anat a patejar els voltants del Penyagolosa i oblidar-se així de tanta hispanitat, me n'he anat també a patejar pels voltants del Benicadell per vore si en mig de les pinedes, amb el piular dels ocellets i les vistes panoràmiques, el meu cap quedava lliure de tant “hispanejar” i ens centràvem més en la realiat del nostre país que no pot tindre cap dia d'aquestos, ni tan sols anomenar allò de Països Catalans que és una denominació que a mi em sembla molt bona per agrupar totes aquelles persones, països i comunitats que comparteixen l'idioma català.

Doncs bé. Una passejada senderista de 10 kms i el posterior dinar a Castelló de les Gerres m'ha servit per evadir-me de pensar en quin dia era hui. Això si: la celebració de la Maedeu del Pilar, m'ha servit com a recordatori de totes aquelles amistats que porten eixe nom i des d'aci felicitar-les en el dia de la seua onomàstica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada