diumenge, 20 de maig de 2012

Entre dues riberes


Sens dubte un dels llocs amb més càrrega emocional del món pot ser aqueix punt on s'uneixen dos continents, dues civilitzacions i, conseqüentment, dues maneres de viure i d'interpretar la vida. És Istambul aqueix punt calent, ple d'història, de conflictes i de lloc de pas per on ha circul.lat tota mena de pobles des de la nit dels temps. El punt geogràfic on està situat ha fet d'ell porta de comunicació entre aquests dos mons i tothom n'ha volgut tenir la clau de les seues portes.
Quan navegues al llarg del Bòsfor vas contemplant les dues riberes i mentalment vas viatjant per la història imaginant-te tots els pobles i civilitzacions que hi han passat o hi han estat.
Actualment, tot un seguit de viles i mansions, residències de les classes benestants i que són un insult a les necessitats que les envolten, van ornamentant les seus ribes. Al mateix temps, enormes transatlàntics hi romanen ancorats .
Quan ja t'hi veus abocat a l'extrem nord, una altra sensació t'envaeix. Estàs a punt d'entrar en el món fins fa a penes dues dècades anomenat Europa del'Est, aqueixa altra divisió en dos bàndols que ha estat imperant durant cinquanta anys, hui, afortunadament, ja desapareguda.
El mar Negre ha estat escenari d'esdeveniments bèl.lics en les darreries del XIX i primeries del XX. El Bósfor sembla el forat del pany que obri i tanca les portes al mar Negre. Ja ho va tenir en compte l'emperador Constantí quan va refundar l'antiga ciutat grega de Bizanci posant-li el nom deConstantinopla el 330 d.C. Al 1553, el otmans li canviarien el nom per l'actual Istambul.
La vida en aquesta ciutat es desenvolupa dins de l'anomenat Corn d'Or. Quan t'hi endinsestravessant pel pont Gàlata, desenes de pescadors s'alineen a les seues vores, de peus, colze amb colze amb llurs canyes de pescar, i una vegada acabes de passar-hi un gran mercat de carrer sembla voler engolir-te.
És Istambul, amb el seu caràcter de ciutat oriental, seu de mercats on hi pots trobar tota mena de productes, i en algun d'ells, ensumes varietats de flaires de mil i una espècies.
Ací, els venedors han aprés les tècniques de màrketing al llarg de milers d'anys i han anat transmetent-ho de pares a fills sense necessitat de fer cap màster al respecte. És increïble la facilitat que tenen d'adaptar-se a les diferents llengües que s'hi barregen entre els turistes. Entres a les botigues i regateges amb els venedors, i si eres expert en aquesta tècnica pots eixir havent pagat un preu bastant inferior al que t'hi havien proposat.
- Españoles? -Criden
- Com ho sabeu? -Contestem una mica estranyats.
I com ho hem dit en valencià, ens pregunten:
- Catalans?
- Quasi. Som valencians. -Els aclarim
- Ah! Paella, naranjas, arroz...
I continuem passejant i mirant. No paren de reclamar en espanyol:
- Pasen, pasen. Más barato que en el Corte Inglés.
Sempre t'hi pots trobar alguna agradable sorpresa, com la d'un venedor que m'oferí una tassa de té:
- No vull comprar res. - Li vaig dir
- No es mi intención venderle nada. -Em contestà en castellà. -Soy alumno del Instituto Cervantes y sólo quiero hablar un poco en español.
I així, durant una bona estona, vaig romandre conversant i assaborint el delitós te que el venedor- estudiant em va oferir.
És Istambul una ciutat allargassada, de kilòmetres i kilòmetres de zona habitada. Quan creues un dels dos ponts que uneixen les dues parts de la ciutat –part europea i part asiàtica- et fa la sensació que has traspassat el teu hàbitat europeu per endinsar-te en un altre món totalment desconegut. No és que la zona europea siga quelcom al que hi estigues habituat, però és Europa i el nom et fa sentir com a casa, encara que la realitat hi siga ben diferent.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada