diumenge, 4 de setembre de 2011

De sentències i sentiments


Sempre,en aquest país anomenat Espanya –això de país seria un concepte molt discutible- s'ha mirat molt al melic propi sense pensar que més enllà del propi melic existeix un altre món, si no millor, almenys, igual que el que s'hi miren.
Ara resulta que l'ensenyament del català, valencià, balear, o com li vullguen dir, és un perill contra la supervivència de la llengua castellana.Hom pot dir més destrellat amb tan poques paraules? Quin atac més bast, més poc consistent, amb més mala llet i amb més gana d'acabar amb 1000 anys d'història d'una llengua que ha nascut i crescut lluny del melic centralista d'aquest estat assassí de tota cultura que no siga la d'ells, la nascuda al seu territori, que no és el nostre, però que així volen que siga.
Des de la posició d'un estat centralista no es vol reconéixer l'existència d'altres llengües i cultures. Els hi fem nosa per al concepte que ells tenen de la idea d'Espanya. Amb eixa actitud mai aconseguiran la pau i la convivència dels diferents territoris que formem aquesta península. És més, engrandiran la fractura històrica que es va produir quan van voler unificar un territori a base d'exclusions, de conquestes armades i d'esclafaments socials.
Ara, amb la sentència de TSJC, volen tirar al femer una experiècia positiva que des de fa 30 anys ve portant-se a terme i que no és altra que dignificar la llengua que parla el poble donant-li la categoria de llengua culta i no quedar-se solament en eixa llengua usada només a nivell domèstic o per reproduir exclamacions que ixen del fons de l'ànima perquè així ho hem mamat des dels primers moments de la nostra existència.
Què poc hem canviat encara des que Joan Maragall escriguera el poema Oda a Espanya:

Escucha, España, la voz de un hijo
que te habla en lengua no castellana;
hablo en la lengua que me ha legado
la tierra áspera;
en esta lengua pocos te hablaron;
en la otra, demasiado
.
....
I això que ell encara ho feia amb un cert amor a aquest “país” pensanten què el respecte i la consideració envers les altres llengües i cultures fórapossible.
Què pretenen amb aquesta sentència? Acabar amb la nostra llengua? Fermés profunda la divisió entre els diferents conceptes d'Espanya? Si volen això,el problema està servit: molta gent ens considerarem espanyols perquè així ho diràel DNI, però el sentiment de ser-ho estarà molt allunyat de la realitat.

2 comentaris:

  1. Hola!
    El que volen és acabar la feina que van començar no fa tres-cents i escaig d'anys, sinó ja amb la mort del Rei Martí l'Humà... En fi, l'obsessió dels ecspanyols és allò "de una y grande, etc". Encara continuen pensant en clau imperialista total i, esclar doncs, nosaltres som la seva última colònia. Pensa que Galizia ja gairebé la tenen assimilada, tot i la reivindicació que per allà dalt sembla ara reviscolar i en quant al País Vasc, jo crec que els sabria menys greu que s'independitzessin ells que no pas naltros tot i l'odi que ens tenen... Ens el tenen per moltes coses, però hi influeix molt aquest amor "tossut" que conservem envers la llengua, la qual cosa equival a la nostra identitat, ja que sense el català ja tindrien la feina mig feta...
    El meu desig més fervent és poder veure els Països Catalans lliures i federats...

    ResponElimina
  2. Violant, totalment d'acord. Ja ho van tenir ben clar quan van iniciar la batalla de València a l'inici de la democràcia actual.

    ResponElimina