divendres, 19 d’agost de 2011

Reflexió

Tots els anys, a l'acabar les festes del meu poble i, sobre tot, els actes finals de l'últim dia, em faig la mateixa reflexió i no per repetida trobe una resposta unívoca. Aparentment tothom pot pensar que aquestos actes finals de festa són una manifestació religiosa dirigida a la patrona del poble -jo no n'estic segur-, però analitzant els fets, tant el que ací passa com el que ocorre a altres localitats, i en la meua opinió, serien una altra cosa disfressada de religió. No vaig a entrar, però, en si és d'aquesta o de l'altra manera el sentiment que s'hi expressa. Cadascú que pense el que vullga i que senta el que més li isca del cor que al món dels sentiments no se li poden posar barreres. Això si, la imatge de Cova Santa, és un símbol que serveix de motiu per reunir-nos a tots.
El beniarresins que vivim fora venim principalment aquesta nit -si no tots, almenys molts- a manifestar que, per damunt de tot, no hem deixat de pertànyer a aquest poble que, encara que no hi vivim, seguim portant-lo dins tal vegada més que els que si que hi viuen, perquè la llunyania et fa sentir les arrels més profundes, et fa recordar que els teus origes estan ací i que, com estàs al marge de la convivència del dia a dia, no entres en les desaveniències que aquesta produeix, tenint, per tant, una visió del poble i de la seua gent més imparcial i no tant contaminada pels enfrontaments inevitables que es produeixen en totes les col.lectivitats.
Quan vas passejant pels carrers seguint la marxa de la processó, vas retroban-te amb l'espai dels teus majors, amb el teu passat, amb els records de la teua infantesa quan te'ls recorries tots i coneixies qui vivia en cada casa, com eren els seus habitants. I ara hi tornes a passar i veus que moltes coses han canviat. Altra gent hi viu. Els que coneixies d'abans s'han fet també majors. Altres ja no hi són. Però, tot i això, estàs amb els teus, encara que ja no coneixes quasi ningú i quasi ningú tampoc no et coneix.
I la processó continua amb cada vegada més gent que no vol perdre-se-la. Molts forasters que ens visiten no entenen massa bé perquè tanta participació ni perquè es comptabilitzen els participants. Nosaltres si que ho entenem, encara que no ens comprenguen. En cada cantó, gent nova s'hi afegeix. És com un riu al que van a parar els afluents i el fan cada vegada més cabalós. Ningú no vol deixar escapar l'oportunitat d’expressar els seus sentiments de pertinença, de manifestar que els seus origes també estan ací.
Carrers Sant Vicent, Santa Teresa, Sant Josep, Dolors, Trinquet i, quan enfila el carrer Cova Santa, aquest riu de gent es mostra amb tot el seu esplendor com una gran allau d'aigua en un riu crescut. Tots volem ser, alhora, participants i espectadors, i de fet així ho fem. Tots volem acompanyar eixa imatge i alhora veure-la. Per a uns serà símbol religiós i per a altres una altra classe de símbol, com he dit abans. A tots, però, ens mou un únic pensament i sentiment: ser beniarresins.

1 comentari:

  1. Carles, jo no ho hauria sabut expresar millor. Es clar que no tots els que participem de la procesó ho fem per un sentiment religiós, però sí que és cert que algo te eixe dia que ens reunix a tots i sols per això val la pena ser-hi.
    Salutacions!

    ResponElimina