dimecres, 3 d’agost de 2011

Empatia virtual

Les xarxes socials, tot i la mala fama que per a alguns tenen -pense que per desconeixement- tenen entre els aspectes positius, alguns trets que cal remarcar. Almenys jo ho he pogut experimentar i en puc donar fe. Em referisc a les manifestacions empàtiques derivades de la intercomunicació entre les diferents persones que participen en aqueixa activitat intercomunicativa que s’hi estableix.
L’empatia (del vocable grec εμπαθεια, format εν, 'en el interior de', y πάθoς, 'sofriment,) anomenada també intel.ligència interpersonal, és una destresa bàsica de comunicació que permet un enteniment sòlid entre dues persones. D’aquesta manera podem comprendre el missatge d’un altre i hi establir un diàleg. Aquesta habilitat genera sentiments de comprensió, simpatia i ternura i ens fa partíceps de la realitat que afecta a una altra persona.
Hom pot despertar algun sentiment empàtic mitjançant les xarxes socials? Jo diria que si. Perfectament i, a més a més, sense conéixer físicament la persona.

Estic experimentant-ho en el cercle de les meues amistats. Com s'explica, sinó, que tinga contactes que siguen molt diferents a mi ideològicament i que els entenga perfectament i els comprenga en la seua manera de pensar?
En altres circumstàncies seria motiu d'acalorades discussions que no ens conduirien a enlloc. En canvi, notes aqueix sentiment que et fa partícip de la manera de pensar de l'altre i que t'impedeix entrar-hi en conflicte. No és que penses el mateix. Més bé et poses al seu lloc i et fa entendre el perquè pensa i actua d'aqueixa manera, que està, moltes vegades, a les antípodes de la teua.

Supose que això serà degut al desenvolupament d'eixe sentiment

2 comentaris:

  1. el tiempo, la vida, la experiencia... puede matarnos o transformarnos ,si subsistimos continuamos...una gran "suerte" bajo mi punto de vista es pensar que lo que somos es mayormente por casualidad como aquell@s con los que nos encontramos por el camino y entonces no nos empeñamos en entender , admitimos las diferencias y si las diferencias nos duelen tomamos otro camino...Cada día es el primero y el último, no es un pensamiento mio, pero si compartido.

    ResponElimina
  2. Mo, totalment d'acord en el que hi dius. Tot en la vida se'ns presenta i ho agarrem o ho deixem, segons ens vaja. Les casualitats són les que ens marquen a l'hora de prendre un camí o un altre

    ResponElimina