diumenge, 7 d’agost de 2011

Descalciño por la arena




Que estem en temps de crisi, ningú no ho pot negar, però que hi haja gent que no tinga per a unes miserables xancletes, em costa creure-ho. Doncs sembla ser que si, que hi ha gent que va descalça i es posa el primer que troba, tan si s'ho troba com si es trobat, que per al cas és el mateix. Ho dic per les meues xancletes, companyes inseparables en els temps d'estiueig vora mar. Elles, tan sofrides aguantant-me un estiu darrere l'altre per accedir a l'arena, però que no les deixava passar més enllà dels primers metres de platja.

Al primer umbracle que hi havia, les deixava descansar i de passada descansava jo també de no dur-les penjant. Mai passava res. Mai ningú hi posava l'ull ni, menys encara, la mà. Però mira tu per on, que en aquests temps de crisi comencem a no fiar-se ningú de ningú. Jo, fins ara m'he fiat. Tanmateix, hauré d'anar en compte àdhuc en les coses més nímies com puguen ser unes xancletes, que no és pel que valen, sinó perquè has de tornar descalç, fet que no m'importa en si mateix, sinó pel que hi pugues xafar -ja sabem tot el que cau a la via pública procedent de tot ser vivent que hi transita-

Quan tornava i em dirigia cap on les havia deixat, ja vaig observar que en aqueix lloc alguna coseta faltava. En eixe moment no vaig poder evitar cantar mentalment aquella cançó tan “maxacona” que tenim clavada des de la nit dels temps i que no és altra que “Mi carro me lo rabaron anoche cuando dormia” que traduïda al moment del que parlem vol dir


Mis chanclas me las robaron
la tarde que paseaba,
descalzo entre las aguas
i arena mediterráneas.


De les coses sense importància hem d'extraure el que tinguen de divertit. Ja veus, unes xancles d'escàs valor hauran servit perquè algú acabe el dia amb la satisfacció del deure complit. Que les disfrute, que li vagen bé i, sobre tot, que les estime tant com jo les he estimades.

2 comentaris:

  1. ...me gustan mucho estas historias que partiendo de algo tan sencillo y tan cotidiano son el reflejo del talante de quien lo escribe...

    ResponElimina
  2. Gràcies, Mo. He de dir-te que jo mai m'esperava que d'un fet tan irrellevant pogués eixir alguna cosa. Mira tu per on, que cal donar importància àdhuc les coses més tontes

    ResponElimina