dissabte, 9 de juliol de 2011

Monotonia

Tots el dies el mateix, des de l'eixida del sol més enllà de la línia de l'horitzó fins la seua posta per darrere de les muntanyes que voregen aquestes terres litorals, les seqüències van repetint-se una i altra vegada, un i altre dia, un i altre any: gentades àvides de sol i platja acudeixen en pelegrinatge devot a tenyir-se la pell de bru i posar-se a to amb el fashion que ens esclavitza i a tots ens té ensopits sens criteri per distingir el que està bé o ens és perjudicial. Allò que realment importa és lluir el cos amb aqueix color característic de qui ha gaudit d'unes vacances vora mar. I quan açò no ocorre, que lluïm un colorit no massa uniforme, volem dissimular-ho perquè no siga que hom pense que això ho hem aconseguit desfent terrossos a algun bancal

Totes les nits el mateix, des de la posta del sol fins la mitjanit, la gent passeja, la gent seu sobre els escassos bancs embrutant massa sovint el terra amb les corfes de pipes que servirien per alimentar tota una granja de lloros. I quan veus com infrautilitzen la paperera que tenen a un metre, i veus com ornamenten el terra amb aqueixa espècie de catifa pipera i veus com uns altres vessen els líquids o abandonen les deixales, t'entren ganes de repartir graneres pertot arreu.

Totes les matinades el mateix, fins l'eixida del sol. Bandades de joves fora de si caminen descalços, descamisats, amb veus embogides per l'eufòria etílica o d'altres substancies, posant rumb al llit que els acollirà fins el proper capvespre quan començaran altra vegada la ruta rítmica del pum-pum, nyaca-nyaca, i amb el got a la mà, vagaran errants d'un lloc a un altre sense trellat ni forrellat.

I així és l'estiu en aquestes platges de “qualitat” on la gent carrega l'esperit per tornar a la quotidianitat . Què anem a fer-li! Cadascú es distrau com li agrada o com pot.

3 comentaris:

  1. Això ens dona més ganes de tornar al poble!!!

    ResponElimina
  2. Me gusta la expresión "sense trellat ni forrellat"...tendríamos que rescatar esas expresiones que tanto dicen con tan pocas palabras.

    ResponElimina
  3. MO HA DIT:
    El ser humano es social y vivimos en una sociedad que tiene cada vez menos comunicación, prima el individualismo y hay mucha soledad.
    Me gusta más hablar directamente con las personas parece que con la informática llevamos puesto el burka que nos impide ver la realidad.
    La parte positiva de estos medios es que conoces distintos puntos de vista de las personas, unos te motivan a emprender el camino, a reflexionar, son un libro abierto de lo cotidiano...que es la vida.

    ResponElimina