diumenge, 3 de juliol de 2011

D'un temps, d'una fireta


Era un dia pesat, calorós, costava arrossegar el cos i també l'ànima. Tanmateix, a la gent del poble no li feia nosa d'anar d'ací cap allà cercant allò que més li interessava. Gairebé ningú hi havia de fora. Qui gosava apropar-se en un dia tan calorós i fer una passejada? Tampoc als firers els abellia muntar les seues paradetes en unes dates tan poc escaients per a aquesta mena d'esdeveniment. Solament estan per damunt del que marque la meteorologia aquelles fires històriques i amb solera que s'hi poden comptar amb els dits de la mà, posem per cas, Cocentaina i Xàtiva, que encara que el Mestral t'arrabasse de soca-rel o el Ponent et creme les entranyes, la gent hi acudirà fidel a aquestes fites històriques plenes d'activitats comercials i culturals. Les altres, les més recents, les que encara no tenen la suficient tradició com per atraure visitants i participants, hauran de ser realistes i procurar fer cas al que impose la meteorogia i buscar dates en què les condicions atmosfèriques siguen òptimes per a gaudir d'una agradable estada.

Tot i haver sentit parlar de la Fireta, d'haver vist per activa i per passiva els seus cartells anunciadors, mai no m'havia apropat. No trobava els suficients motius com per a prescindir de les meues activitats i fer-hi una visita. Aquesta volta, però, diferents raons em van moure a acostar-me i comprovar per mi mateix com es desenvolupava aquest esdeveniment.

Havia escoltat i llegit comentaris sobre la conveniència o no de celebrar-la en aquests dies de finals de juny o primers de juliol, tot adaptant-la a la festivitat de Sant Pere. Abans era la fireta de tardor. Com mai no hi havia estat, no podia donar la meua opinió. Ara, en canvi, si que puc opinar, i tan sols opinar d’un dia, defugint l'afirmació de què estiga bé o malament el seu canvi de dates. Els qui ho hagen decidit, ells sabran el perquè. Jo tan sols em limite a expressar com a mi m'ha anat i, a aquest respecte, no puc ser massa positiu. M'hagués agradat veure moviment de gent cap amunt i cap avall, parant-se a cadascuna de les paradetes que hi havien. No ha estat així. La quasi inexistència d'elles feia del recinte firal un lamentable lloc digne de llàstima.

No sé de qui serà la culpa de tot aquest afer, però si que haurien de posar-se d'acord govern i oposició municipals per reanimar un esdeveniment que crec recordar, ho va fer amb més força que la que no pas té ara. No sembla que vaja a ser així, perquè en aquest país nostre, si podem fer el contrari del que l'oponent diu -encara que estiga encertat- millor que millor.

I com cadascú conta de la fira segons li va, a mi, personalment m'ha anat molt bé, encara que per motius ben diferents als del programa oficial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada