dilluns, 18 de juliol de 2011

De països íntims

Sempre que llegim llibres, n'extraem algun detall, algun paràgraf, alguna idea, que ens ha sorprés més, que ens ha agradat més o, simplement, que més ens ha divertit.

Acabe de llegir País Íntim de Maria Barbal, premi Prudenci Bertrana de 2005, i del missatge que ens vol transmetre, he destacat per a mi, aquell paràgraf que diu:

"No eres tu només la del país íntim, doncs, com havia estat creguda temps abans. Ara penso que cada persona tenim a dins un espai únic i variat, amb terres secretes com té un país. I quan ens enamorem d'algú, tan solos hem albirat la punta d'una muntanya o l'horitzó d'un llac que espurneja sota llum primaveral dins la terra dels altres. De vegades comencem pel subsol perquè ens sembla autèntic i fort, pedra picada que aguantarà els nostres peus, però no en tenim prou i volem continuar. Sovint ens llancem de cap al país de l'altre perquè intuïm que allí tot és nou i meravellós; hi estarem bé, s'hauran acabat els dubtes i les angúnies que hem arrossegat fins aquell mateix dia. Ara bé, si hi entrem, una hora o altra i hem de descobrir l'hivern, o una cova, on caldrà resistir o pot ser s'haurà d'explorar abans de tornar a sortir a la llum. Saber-ho no em serveix per anar endavant a escorcollar els països que m'importen. Dintre seu sempre hi haurà una frontera, que, si vols tu, al cap d'un temps cau i pot ser pots avançar més endins o, mentrestant, t'ha passat el deler de fer-ho i ja només penses a escampar boira".

Cadascú tenim un món interior, secret per als demés. Si ens unim a algun altre, podem endinsar-nos pensant que anem a trobar el que desitgem. També crec que l'altre obrirà les portes fins on crega escaient. Segons el grau d'intimisme mutu, cadascun d'aqueixos països serà obert en major o menor grau.

M'ha agradat el símil utilitzat per l'autora per anomenar eixe espai íntim i secret que tothom tenim i que ha posat en boca de Rita, la protagonista de l'obra, aqueixa xiqueta que espera fer-se gran per entendre el món de sa mare.

Tot un recull de fites històriques de postguerra sense que la Història en siga protagonista directa

1 comentari:

  1. mucho que hablar sobre el espacio intimo y secreto que hasta uno mismo a veces desconoce...
    Me ha parecido muy interesante el comentario que haces sobre la lectura de País íntim.

    ResponElimina