dimarts, 28 de juny de 2011

I això, per a què?

I això, per a què serveix? Doncs, per a molt o per a res. Segons qui o què. Segons l'ús o el desús. Pot ser que trobes molt o no trobes res. Açò és com tot, és a dir, que la relativitat hi està present. Algú pot pensar que estem jugant a fer “gallegades”. No. Res d'això. Estic parlant de les xarxes socials. Aqueixa moda que s'ha instaurat als darrers anys i que està alcançant quotes insospitades d'usuaris, de tal forma, que aquells que no pertanyen a cap d'elles, sembla que no existeixen.

No vaig a dir res que no haja experimentat, és a dir, que el que escriga ací no va a ser pura teoria, sinó resultat de la praxis diària amb aquesta experiència.

Realment quan algú comença –almenys és el meu cas- ho fa per simple curiositat i a vore què passa. Vas veient que la gent diu coses –la majoria de les voltes ximpleries- que cap importància tenen. Altres vegades, pengen fotos molt variades o publiquen enllaços. En fi: que són activitats amb objectius ben diferents.

Tot açò pot semblar que no tinga cap utilitat. En tinga o no, una cosa si que és certa: fomenten les relacions humanes entre desconeguts fins eixe moment i retroben gent coneguda, que pot ser comencen una nova relació, o no.Tot dependrà de les diferents circumstàncies que hi concórreguen.

Una de les coses que no m'agraden és la quantitat d'amistats -no en el sentit estricte del mot- que s'hi poden fer. Aquestes “amistats”, en la immensa majoria de les ocasions, no són amistats. Tan sols són noms que estan ahí, com ornamentació del perfil de cadascú. Si solament mantinguérem aquelles que participen en les nostres actuacions, veuríem que seria possible aplicar-hi la lletra de la cançó Cinc pometes té el pomer”. Però, també és ben cert, que n'hi ha algunes que solament per elles ha pagat la pena el participar-hi. Puc donar fe, que en la meua experiència, he trobat alguna que altra joia. Si no és per aquesta activitat, possiblement, ni elles haurien tingut coneixement meu ni jo tampoc d'elles. Ara, però, em queda l'etapa d'arribar a conéixer físicament algunes de les que encara, tan sols, són amistats virtuals. M'encantaria poder fer-ho, perquè el grau de participació mútua ha estat bastant elevat.

1 comentari:

  1. El ser humano es social y vivimos en una sociedad que tiene cada vez menos comunicación, prima el individualismo y hay mucha soledad.
    Me gusta más hablar directamente con las personas parece que con la informática llevamos puesto el burka que nos impide ver la realidad.
    La parte positiva de estos medios es que conoces distintos puntos de vista de las personas, unos te motivan a emprender el camino, a reflexionar, son un libro abierto de lo cotidiano...que es la vida.

    ResponElimina