divendres, 24 de juny de 2011

De la màgia a la festa


Vint-i-tres de juny, nit de Sant Joan. Fogueres, fogueretes i fogueriues. Fum, soroll, gent amb ganes de vetlar i uns pocs, molt pocs, vivint amb plenitud la màgia i el misteri d'aquesta nit tan plena de significat des de temps immemorials.


El sol, després d'haver-hi alcançat el seu zenit, comença el retrocés que ens portarà a les llargues nits tardorenques i, sent-ne conscients, els nostres avantpassats, i temorosos de què el sol no retornara i alcançara el seu esplendor, practicaven una sèrie de cerimònies amb el foc com a protagonista i com símbol solar.


La humanitat sempre ha cregut en èssers superiors o en forces de la natura que regien les seues vides. És per això que proliferen els ritus, cerimonials, creences i misteris al voltant dels fenòmens naturals i dels cicles de la natura.


Actualment, les societats occidentals, una vegada alcançada la racionalitat de quasi tots els fenòmens, ja no practiquen aquests cerimonials amb la creença de què seran portadors de beneficis psíquics o físics. Són societats massa tecnificades i la màgia i el misteri quasi com tenen adeptes.


Això, no obstant, han seguit la tradició, però adaptant-la a les diferents circumstàncies socials, religioses o de formació intel.lectual, i integrant-la a les jornades festives que són necessàries per a un integral desenvolupament humà.


Cada cop més, aquesta nit ha passat de ser una mena de reducte per als pocs que s'apropaven a la vora de la mar a demanar a algun ens arcà la concessió d'algun favor o l'acompliment d'algun desig, a la massificació més absoluta, tot omplint les platges de fogueres i muntant espectacles que res tenen a veure amb el significat més primigeni.


Si l'antic cristianisme va transformar tots aquests ritus en quelcom religiós, ara ho hem transformat en festiu i lúdic. No sols aquestes ritus d'orige pagà, sinó també els mateixos ritus i cerimonials religiosos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada