dissabte, 7 de maig de 2011

Utopia

El concepte utopia designa la projecció humana d'un món idealitzat que s'hi presenta com a alternatiu al món realment existent, exercint d'aquesta manera una crítica sobre aquest.

En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable i, en aquest sentit, se l'entén com a sinònim de somni, il.lusió o quimera.

I ara que estem en període electoral, interioritze aquesta definició i en trac la conseqüència de què quelcom d'això és la nostra decisió de votar una i altra vegada ofertes polítiques que pretenen materialitzar la diferència entre allò que és i allò que hauria de ser.

Allò que és, ho tenim a la vista. No cal fer-ho palés altra vegada, perquè de tan evident, ja ha passat a formar part de la denominació d'orige d'aquest país. No ens agrada gens estar immersos en aquest status que sembla ser s'ha enquistat i res ni ningú ho puga revertir.

Tothom –no tothom, però quasi- hi viu feliç en aquesta espècie de babau arcàdia farcida de tòpics autocomplaents i acusadors, on líders enxisadors a base de fer veritats de mentides repetides, on gents fàcils de captivar i admiradores de conductes reprovables tingudes com a exitoses, són la substància natural on ens pertoca viure i de la qual cosa n’estem tip.

D'aquesta realitat és de la que volem defugir i busquem alternatives que puguen posar en pràctica tot allò que desitgem i que tenim com a ideal per a la terra on vivim, de la que som i la que no volem que desaparega com a conseqüència de polítiques que la tinguen en el més complet abandó.

No és fàcil trobar-ne alguna que acomplisca totes les exigències, encara que n'hi han que s'apropen. Aquestes, però, són representants d’una minoria de ciutadans que res no podem fer per aconseguir un país que pose de manifest una personalitat i una idiosincràsia diferenciades de la resta de territoris de l'estat. Els grans partits d'àmbit nacional volen tindre'ns ensopits en una uniformitat despersoniltzada i, precisament açò, no ens agrada.

Tot i ser molts els que desitgem que aquest somni siga realitat, encara en som pocs. Continuarem, però, somniant i esperant veure realitzada aquesta utopia. Mantindrem vives les esperances que ens han acompanyat tota la vida i tindrem ben presents aquestes paraules de l'Estellés: Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, I patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada