dimarts, 24 de maig de 2011

Una mica el cap refredat

Una mica amb el cap més fred i passat el primer cabreig de veure una pell de brau quasi tota pintada de blau, amb una massa enfervorida cantant –o bramant, no sé- coses com aquelles de “Yo soy español, español, español”, o “presidente, presidente, presidente”, així, per la cara bonica, analitze el que ha passat i comprove que és enganyós el resultat, es a dir, que no és un triomf absolut atenent les xifres, sinó més bé, una conseqüència de l'aplicació de la tant injusta i nefasta llei d'Hont.

No vull negar l'evidència. Ahí estàí. Però, l'èxit d'uns en aquestes eleccions és, més bé, el fracàs dels altres. Sóc més que tu, no perquè haja crescut, sinó perquè tu has minvat. I, clar, mirant-ho així, el resultat és molt bo, com dic, però hi és enganyós.

Personalment, m'alegra que en aquest país nostre emergisca quasi de l'anonimat la força política que li done sentit al que som. Una força que radique ací i que no obeïsca manaments alienants vinguts del centre. Fins ara, entre “tuya y mía”, els dos grans partits han estat jugant a alguna cosa diferent al que necessitem i així ens ha anat des que aquesta autonomia va iniciar el seu recorregut ja fa un bon grapat d'anys.

No em clave, ara , amb aquells, perquè, entre altres coses, no tenen el govern. Si que ho de fer, per obligació, amb els que hi estan governant-nos –o això diuen que estan fent- encara que, crec que més que governar, estan dient parides culpant els altres de tot el que no fan.

Cite algunes expressions del nostre Molt Honorable que donen fe de tot açò. El llistat seria inabastable, però amb aquestes darreres pronunciades en plena campanya electoral, són més que suficients i bastant il.lustratives. (En castellà, que és la llengua dels moments importants)

- “Zapatero nos lo ha quitado todo y no ha podido con nosotros.”

- “Miradnos, hemos estado estos años contra un gobierno maligno y nos hemos mantenido en pie.

- ”Hemos resistido, aguantado los embates de un gobierno que no ha estado a la altura de la Comunidad Valenciana. Hemos esperado siete años a este gran momento y sólo falta marcar el número de la Moncloa y que al otro lado responda un español de verdad, que sepa que apostar por esta tierra es apostar por una gran nación.”

Algú pot pensar que són frases de miting. Tanmateix, ha estat el discurs oficial de sempre. No n'hi ha hagut d'altre.

En l'última paragrafada, hi ha dues expressions que em criden l'atenció: “un español de verdad”, referint-se a Rajoy i “apostar por esta tierra es apostar por una gran nación”

Mitjançant la primera, el que s'hi diu espanyol, tan sols ho és el militant del PP i, per tant, la resta no sé d'on som, encara que a mi, això de dir que no sóc espanyol, si ho he de ser seguint el seu patró, no m'importa, quasi m'afalaga.

En l'altra, tinc els meus dubtes i pense que no la interprete bé, perquè referir-se a aquesta terra com una gran nació, això de nació, seria massa per a ell.

Resumint el que ha estat el període de Camps, jo el qualificaria com una imitació de les lamentacions del profeta Geremies. O el que és el mateix: de forment, ni un gra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada