dilluns, 30 de maig de 2011

La Penya


Per als que hem nascut als seus peus, no és una sols una muntanya, és la Penya, nom propi amb el que tothom la coneix.
Hi he tornat i ja en tenia ganes. Feia dos anys que no abastava el seu cim i il.lusió no me'n faltava. Així que, a la proposta que em van fer uns companys i companyes de programar una eixida, els vaig proposar de pujar al Benicadell. Ho acceptaren amb entusiasme, i allà anàrem. Cap d'ells hi havia estat, i els va agradar moltíssim l'experiència.
Tot i la calor anunciada, no va ser obstacle perquè iniciàrem l'ascens. Ens va sorprendre l'agradable frescor amb què ens va rebre aquesta ombria de la muntanya. Ens va acompanyar durant tot el trajecte i estada al més amunt.
Els meus companys anaven sorprenent-se de les meravelloses vistes cada cop que guanyàvem altura. No en va, aquesta muralla rocosa és vigia principal de les terres de la Vall d'Albaida, la Ribera, la Safor i l'Horta alcançant el seu camp visual fins le muntanyes de Castelló.
Però els meus acompanyants encara estaven per comprovar la sorpresa que els esperava una vegada arribaren al llom de la muntanya. Perquè aquesta muntanya té llom, no com altres a les que hi accedeixes i sols hi pots contemplar unes terres més o menys planes, però a gran altura.
Grandiosa la vista que s'estenia als nostres peus: la comarca del Comtat i part de l'Alcoià, des de la cua de l'embassament de Beniarrés fins Alcoi, tot tancat per la serra de Mariola, el Menejador, el Rentonar i les serres d'Aitana i Serrella. L'albufera de Gaianes, espai lacustre recuperat fa tan sols uns pocs anys, era objecte de curiositat per part de tothom, doncs encara és un indret bastant desconegut.
La senda ascendent no havia tocat sostre. Un fort pendent restava per accedir a la part més alta, on hi era l'apreciada ombra d'un sicòmor. Tot just al seu costat, el famós pouet del Benicadell amb el seu enreixat pujat a les esquenes i col.locat després haver-hi fet la neteja del seu fons per part del personal de protecció i manteniment de la Conselleria de Territori i Medi Ambient.
Des d'allí, una balconada ens oferia les vistes de la resta del Comtat –la Vall de Perputxent- amb les poblacions de Beniarrés i L'Orxa. Més al fons, el Montgó i les muntanyes de la Marina Alta.
I, finalment, per damunt dels rocams, alcançàrem el cim, cim carregat de vertigen d'altura.
Tot un plaer tornar-hi i acomiadar-se fins aviat.






1 comentari:

  1. Tal vegada heu triat la millor època per pujar, i aquell que puja de nou, repetix.
    Sí, Benicadell és La Penya, un enclau històric per necessitat.

    ResponElimina