dilluns, 23 de maig de 2011

El dia després

Ja ha passat tot. L‘ona gegant que esperàvem ha arrasat amb qualsevol indici d'esperança de què no fos així. Però, bo, és la democràcia, i tot siga en el seu honor, encara que sempre podem extraure'n algunes conclusions, almenys per a consum intern, que no procedeix explicar-les per allò de no ferir susceptibilitats.

Què ha passat perquè això succeïra? En la ment de tothom està. No cal tornar-hi a repetir el que és conegut força per tots. Ara, tanmateix, a esperar una nova cita que ens torne a insuflar ànims i esperances de què aquest país isca d'una punyetera vegada a la superfície i mostre la seua vertadera cara, i no que vaja arrossegant-se ple de complexos i menyspreant la poca personalitat que li queda.

Una de les conseqüències més lamentables de tot aquest afer ha estat l'aflorament de la vessant més ultra conservadora d'una part de la societat que veu amb aquest triomf el ressorgir d'una idea ancorada en la part més profunda d'aquest invertebrat territori, que no sé com anomenar-lo de tan complex com em resulta.

Hi veus també com aquesta gent va traient pit i reivindicant unes polítiques corruptes i arborant la bandera de la ratificació popular com a justificant de les mateixes. Quant ha de millorar la democràcia perquè puguem distingir la qualitat del vot!

Continuarem amb la fe en un ideal, difícil, si, d'abastar, però que ens manté vius i esperançats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada