dissabte, 28 de maig de 2011

Cançons d'una vida

L'altre dia, escoltava per la ràdio una cançó que molts la inclourien dins del catàleg de cançons horteres. Acertarien, aparentment, en la qualificació, però, com en tot, la relativitat s'hi fa present.
En una anàlisi comparativa entre els gustos de temps passats i els actuals, si que seria una cançó amb una lletra que no diu res a les nostres mentalitats postmodernes –o almenys, això ens pensem que tenim- i, per tant podria provocar una certa hilaritat tot prestant-hi atenció.

Bé. Al marge del que diu –lletra cursi, sentimentaloide com poques- i de la música que l'acompanya -la típica cobla espanyola- és una cançó que em va fer aflorar tot el passat que, vullguem o no, forma part de la nostra vida. Unes vegades el recordem amb nostàlgia, altres, amb simpatia, i altres ens provoca rebuig.

D'aquestres tres maneres de recordar-lo, em quede amb la de simpatia. Simpatia, perquè la trobe agradable i no em provoca cap sentiment que m'irrite, més bé, em relaxa i desperta els millors records de la infantesa que és quan estava de moda. Quina quantitat de peticions tenia en aquells “discos dedicados” radiofònics!: “De fulano a mengano en el dia de su Primera Comunión”. De zutano a merengano, para que pase un feliz dia” i així, un inacabable repertori de dedicatòries que acabaven en els primers compassos de la música que introduïa Juanito Valderrama en la cançó.
Aprofite per dedicar-la ara que estem en temps d'això.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada