dijous, 21 d’abril de 2011

Totemisme

Estem en uns dies d’eclosió “religiosa” -entre cometes i en cursiva- Jo preferiria anomenar-la eclosió totèmica, atenent les reaccions primàries de la gent.

Segons les definicions acceptades de tòtem, aquest seria un objecte, un ésser sobrenatural, pres com emblema de la tribu, de la societat en què hom habita o de l’individu.

Als tòtems se’ls atribueixen qualitats sobrenaturals i espirituals, per la qual cosa, són objecte de veneració i adoració entre la gent que els té com a tals.

En la civilització actual, pensem que el totenisme és una cosa del passat o de pobles primitius. Res més allunayat de la realitat. El totenisme està arrelat entre els humans, fins i tot, en aquesta època moderna i postmoderna. No hem d’anar massa lluny per comprovar-ho.

Repassant la vida quotidiana, veiem actes totèmics de tot tipus: processons, ofrenes florals, enceses de ciris davant imatges religioses, estampetes de sants, etc, etc... I, com no, ofrenes de trofeus esportius a les respectives patrones locals i, fins i tot, actes de quasi veneració a imatges paganes, com acabe de veure el que han fet a la deesa Cibeles a Madrid. Recorde, també, com hi havia gent que resava a la Dama d’Elx quan la portaren a aquesta localitat per rètre-li homenatge.

Però, els dies d’or d’aquests ceremonials són, percisament, ara, durant la Setmana Santa. Actes de tot tipus: pseudoreligiosos, folklòrics, violents, carregats d’esoterisme i de màgia, llàgrimes per no poder eixir a les processons, saetes esgarrades,... En resum: irracionalitat desmesurada. Pense que el sentiment religiós no hauria d’anar per aquests camins. És més, no deuria d’estar encotillat per cap organització religiosa, sinó ser lliure com el vent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada