divendres, 29 d’abril de 2011

I la botifarra a la cendra

En aquesta temporada pasquera que estic fora del domicili habitual -ací, pels pobles de Perputxent- anava jo molt content els primers dies pensant que podria gaudir d'internet a domicili durant quatre dies, més un altre de franc. Movistar m’havia regalat una connexió mòvil com a compensació a unes anomalies produïdes a l'inici d'haver contractat els seus serveis. Però, res més lluny de la realitat: aqueixa connexió, al segon dia, ja havia dit prou. Així que, una mica de desencís. Els grans monstres de les comunicacions ens prenen el pel com volen. Tot i això, no passa res. Ho podem compensar d’alguna o d’altra manera. Sempre tenim a l'abast la connexió a la xarxa rural que ens trau les castanyes del foc i podem anar, portàtil davall del braç, a les portes de l'ajuntament o al seu interior, si és dins de l'horari. Un gran servei públic per als pobles petits que sembla estan abandonats de la mà de déu i, sobre tot, de les mans dels polítics. També, com no, podem servir-nos als bars de la població.

Tot aquest “tuacte” -m'agrada aquesta expressió per significar algun afer- posa en evidència que ja som dependents d'internet i que si no la tenim ara i ací, és com si quelcom ens faltara. Però això, pot ser siga addicció. A alguna cosa hem d’estar enganxats. Tothom ho està per algun o altre motiu. Hi ha algú que quede lliure de no tindre cap cosa amb la que pense continuament? Sempre n’hi haurà algun que altre, però no quedarà lliure del tot. Si no és per això, serà per allò. Tant si ho és com si no ho és -l'acció d'estar connectat a internet- benvinguda siga. Personalment n'estic satisfet. No vull ni pensar que no hi hagués pogut fer-ho. No sé com podria viure allunyat d'ella. Ara que, ulls que no veuen, cor que no sent i podríem pensar que si no en coneixes els avantatges, no la notes a faltar.

Veig quan allunyats del món actual estan tots aquells que en són al marge. És com si no existiren. Els hi busques i no els trobes enlloc. I et preguntes que haurà sigut d'ells, on viuran, a què es dedicaran. Podries passar-te el dia cantant la cançó del Perales sense trobar-hi cap resposta..

Tot plegat, t'adones de la quantitat de gent amb la que t'hi has trobat, amb la que has intercanviat opinions, amb la que has convingut o has discrepat. Antics coneguts, gent nova, gent jove, gent de regions allunyades o paisans, gent de tota mena. I quant tot açò no hi és possible perquè ens falla la connexió, és quan penses que et falta alguna cosa.

He patit, doncs, una petita frustració, però l'he poguda solucionar amb l'altra alternativa. Això si, limitat per raons òbvies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada