dilluns, 25 d’abril de 2011

Efemèride entre mona i pluja


25 d’abril, segon dia de Pasqua i jornada plujosa altra vegada. Enguany, està clar que la “mona” és domèstica o menjada entre quatre parets. I mentre esperem l’hora de donar-ne compte, llegim blogs i diaris i ens adonem que hui, fa 304 anys, el mal vingut d’Almansa encara no ha estat curat, més bé diria jo que està agreujat.
Així doncs, entre mones i pluges passarà aquest dia sense pena ni glòria. La gran massa popular desconeix aquesta data i res no li importa què és el que va passar. Està capficada en com donar compte d’aquest producte gastronòmic tan popular i tot el que no estiga relacionat amb aquesta tradició, serà poc significatiu per als seus interessos més immediats.
Plou per aquestes terres entre el Xùquer i la Carrasqueta, rovellet d’ou del valencianisme. Però, encara que açò siga cert, el rovellet està diluïnt-se de manera ràpida. A les altres terres, de més al nord i de més al sud, ja fa temps que el valencianisme està molt diluït.
Aquesta terra, abans Regne, després -per a molts o pocs, que no és fácil esbrinar- País, ara Comunitat i en un futur no massa llunyà, Levante, està caient en la més vulgar despersonalització fins arribar al punt de no ser res, de no tenir cap ascendent sobre la resta de l’estat on vegeta i on els seus dirigents, submissos als seus amos de més enllà, són incapaços de vetlar per els interessos pròpis.
El poble, incapaç de reconéixer’s com a poble diferenciat, cau en la vergonya de demanar disculpes quan alguna mena de diferenciació s’hi fa palesa. Així, va arrastrant-se, genuflexe, amb complexos d’inferioritat i amb pobresa d’esperit, per aquest rogle ibèric.
Tot i això, sembla que n’està orgullos. Obri les seues platges a la invasió "mesetària", on hi arriben trens d’alta velocitat carregats de gent que pensa que acudeix a les colònies d’on són els amos. Aquestos trens sempre van de Madrid cap a València, a Gandia o a Castellò, mai a l’inrevés.
I ací, al que resta del rovellet d’ou, continua el mal oratge i el mal vent vingut d’Almansa.

1 comentari:

  1. Fa mal copsar com s'ha acceptat la colonització. Per ací dalt provem d'evitar-ho, però no sé pas que passa que siguin tan i tan forts :(

    ResponElimina