dilluns, 11 d’abril de 2011

Catifa negra

Acabem de patir una altra agressió mediambiental que a tots ens afecta i de la que encara resten calentes les cendres. Fa només uns mesos, part de la Mariola i Benicadell sofriren un dels pitjors incendis. Ara ens ha tocat una mica més al costat: la Vall del Vernissa, un espai força visitat en les meues eixides en bicicleta per gaudir de la natura.

Dissabte passat, amb els primers llums del dia, ja s'esbrinava al cel que alguna cosa estava passant no massa lluny de Gandia. Un sol enterbolit per columnes de fum que venien de ponent ens feia presagiar que la muntanya deuria estar cremant-se. Tot un seguit d'hidroavions enfilaven direcció cap a la Vall d'Albaida.

La nostra destinació era, precisament, un poble d'aquesta comarca: Agullent. Ens venia de passada conéixer el punt exacte del sinistre. Així, veiérem com les flames anaven devorant els termes municipals de Ròtova, Almiserà i Benicolet, i com, al pas d'elles, una tètrica negror anava escampant la seva catifa de mort i desolació.

No vull ni pensar com hauran quedat els voltants del Borró, aqueix estret on el riu Vernissa, procedent de la Vall d'Albaida, s'obri camí cap a la Safor, entre la verdor dels tarongerars i les pinedes, per davall del castell de Ròtova i banyant els peus de la Penya Roja, entre d'altres noms que jalonen aquest paradisíac espai natural.

Ara, seria molt fàcil culpar els polítics per no posar els mitjans escaients i fer front d'una manera ràpida a aquests desastres mediambientals. No vull exculpar-los, que tampoc. Més aïna pose la meua atenció en tota aqueixa maldat humana de la que són capaços alguns representants de la nostra espècie i que, ajudats per la feblesa de les lleis o emparant-se en la dificultat que tenim en descobrir-los, posen en pràctica els seus més baixos instints i, en un tres i no res, desfan tot el que la natura ha tardat en donar-hi vida.

Cada incendi que sofrim és com un cop baix que rebem en forma de destrucció de la Natura a la que tant estimem, de la que tant gaudim i la que tant ens dóna. Desitgem que el llarg estiu que ja està tocant a les portes, no ens proporcione més catàstrofes d'aquesta mena. Confiem també en què els representants dels nostres governs tinguen prioritzades a les seues agendes mesures ràpides i contundents contra tota aquesta classe de desastres naturals, ja siguen provocats per desgavellats mentals, ja ho siguen per la mateixa natura.

2 comentaris:

  1. Faig meues les teues paraules, Carles, i amb el teu permís les enllace al meu blog. Gràcies, salut!

    ResponElimina
  2. Una pena, Pep, que passesn aquestes coses. Ara, tot hi és negre, devastat i d'una lletjor horrorosa. Açò en quant a l'estètica paisagística,que de les altres, les mediambientals, no cal ni parlar-ne.

    ResponElimina