dilluns, 21 de març de 2011

Llenguatge sexista?


Des de sempre -i d'açò tan sols fa un parell de dècades- aqueix llenguatge que vol ésser no sexista i que per a conseguir-ho no dubta en degenerar la llengua, em resulta, si més no, un tant -o millor dit, un molt- farragós, pesat, inútil i superflu. Ja sé que els partidaris d'aqueixes formes no hi estaran d'acord. Qüestió d'opinions i les opinions són lliures. Així que allà ells amb el seu pensament, que el meu no va per ahí.

Ells i jo, això si, estem d'acord en no ser sexistes, en reconéixer la igualtat entre tots -homes i dones- i la igualtat va per altres camins més importants. Però que per a manifestar-ho hàgem de recórrer a usar eixe carregament lèxic, em sembla excessiu. Els textos i discursos s'hi fan pesats, repetitius i, fins i tot, ridículs. Almenys així m'ho pareix. Ja dic, qüestió de gustos i d'opinions.

I tota aquesta moda, mania, o com s'hi vullga dir, ve de la hipòcrita “correcció política” que gasten polítics i comunicadors per por a ser tatxats de discriminadors.

En l'àmbit lingüístic anglosaxó, aquesta transformació del llenguatge ha estat realitzada d'una manera més palesa, doncs els compostos amb el mot “man” hi son habituals. Així tenim, entre d'altres, chairman, mankind, workman, woman, etc.etc.. que, efectivament, porten el man com a prefix o sufix, però amb sentit neutre. Açò, no obstant, per als defensors de la igualtat en el llenguatge no és obstacle per a modificar-les, transformar-les o inventar-ne de noves.

Entre nosaltres, tant en català com en castellà, eixe fenomen discriminador no s'hi dona, però si que hi ha tendència a utilitzar fòrmules que eliminen el neutre, doncs tenen l'aspecte de masculí. Si ho podem fer així, res a objectar. Però altres vegades no tenim més remei que usar fòrmules que, com he dit abans, són pesades, inútils i supèrflues: Benvolgts/des amics/es, estem tots/es ací per expressar als ciutadans/es que entre tots/es nosaltres... Un desgavell si continuara.

També hi ha qui s'inventa fòrmules rares i estranyes, en castellà. Aquell tan radical i inconformista que canvia el genèric “queridos amigos” per “querides amigues”. O d'altres, en anglés, que li tenen aprehensió el terme “History” per allò del “his” i proposen dir també “Herstory” Així, ells i elles, tots i totes contents i contentes. O cal dir: tothom content. Però, atenció, que "tothom" és masclista. Caldria inventar-ne una altra que digués: "totdona" Millor, deixem-ho amb "everibody" i cap persona resultarà ofesa. Ah! i què em dieu de "persona"?: un flagrant feminisme.

Res, que qui no resulta ofés, és perquè no vol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada