divendres, 4 de març de 2011

El teatre de la mentida


Ja anem endinsant-nos en les turbulentes aigües de la campanya electoral. Ja comencen -bé, no comencen, continuen, però amb més intensitat- a desbarrar i a dir bogeries.

M'acaba de cridar molt, però que molt, l'atenció l'acusació de Camps cap al govern central dient que li ho han llevat tot. Això si, la dignitat crec que no li l'han furtada. Com van a furtar-li-la si ni en té ni la coneix? Si en tingués, ja faria temps que hauria deixat el càrrec. I no sols no el deixa, sinó que damunt va presumint com un Mubarak o Gadafi de què el poble l'estima i de què és el dirigent més votat de tot l'occident occidental. Ben mirat, li done la raó. Ara, que s'hauria de preguntar si és a ell, per ser ell, a qui voten o el voten perquè encapçala la llista. Ja sabem que ací voten PP encara que el cap de llista siga el Botones Sacarino.

Jo ja no sé si pensar que aquesta societat està malalta quan permet que individus com aquests ens governen amb majories tan notòries. Alguna cosa fallarà quan la corrupció hi és presa com a qualitat positiva en un governant. És un dilema el que tinc: o la gent considera valuosa la corrupció política o és que és tonta i no se n'assabenta.
Una altra perla que ha amollat: Somos imbatibles, somos los mejores! És veu que també li han furtat la humilitat i s'hi mostra altiu i desafiant. No té remei, i damunt sap que açò li dona més vots.
Com pot el PP reivindicar la regeneració política posant Camps com a gran estrela? No ho entenc. Si les previsions de majories s'hi compleixen, Déu ens pille confessats. La societat haurà caigut en les urpes d'aquestos manipuladors, demagogs i tergiversadors.
Ara bé, una mica de por si que deuen de tindre quan no volen que figure el seu rostre en les tanques electorals, no siga que el reconeguen i l'identifiquen com un Wanted de la Gürtel, per si encara hi ha gent que no ha caigut de la figuera i pense que sols és un bon xic, amic de bisbes i cardenals.

2 comentaris:

  1. Com haguera dit ma mare quan algú va fent el ridícul sense adonar-se'n: "Aquest home no té cap familiar que li ho diga?"
    Doncs això, a veure quan el fitxen a Madrit i ens deixa en pau.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Francesc, el mal és que tenen bona pedrera. Se'n va un i en posen un altre. Tots estan tallats pel mateix patró. Quan Zaplana se'n va anar, pensàvem que descansariem i, mira per on, encara en va vindre un altre pitjor.

    ResponElimina