diumenge, 27 de març de 2011

Ciclisme tocadet d'història

Hui, vaig a reportar sobre una eixida amb bicicleta que he fet moltíssimes vegades, però aquest cop ha estat diferent. Ho ha estat per diversos motius: perquè l'he volguda fer sense presses, perquè tenia ganes de parar-me en alguns dels seus indrets i mirar amb altres ulls allò que m'era tan familiar, i perquè fa uns mesos vaig llegir el “Crim de Germania” de Josep Lozano en el que situa els inicis de la segona revolta de les Germanies en un dels espais del recorregut que m'ocupa: La Retoria.

El viatge té el punt de partida a Gandia, seu dels Borja, amos i senyors de quasi totes les terres d'aquesta part de La Safor i de La Marina, que foren, entre d'altres, causants d'aquesta revolta iniciada per les condicions abusives a les què eren sotmesos els nouvinguts repobladors mallorquins que ocupaven el lloc dels expulsats moriscs.
Una vegada passada la localitat d'Oliva, seu dels Centelles, emparentats amb els Borja i, també, com aquells, explotadors dels camperols, arribe al paratge oliver anomenat la Font Salada, que deu aquest nom a les aigües termals que allí brollen i que mantenen una temperatura constant durant tot l'any.
Des d'allí mateix inicie el recorregut que travessa el parc natural de la Marjal Pego-Oliva que en aquests inicis de primavera, la flora i fauna comencenun nou cicle vital. Ho faig tot recorrent paral.lel al riu Bullent -desaigüe natural dels acuífers que procedeixen de les muntanyes de l'interior- ja en terme municipal de Pego. Aquesta marjal estava molt d'actualitat fa alguns anys quan al front del consistori pegolí hi era un d'aquells alcaldes que s'hi feien notar per les actuacions tan personalistes i megalòmanes.
Continue en direcció a Pego i a través del port de Sagra -tenint per damunt el castell d'Ambra i llegint algun que altre topònim morisc- arribe a la Retoria, territori del principal cabdill de la rebel.lió agermanada. Cal destacar que aquests camperols agermanats eren descendents dels mallorquins que repoblaren aquestes terres dos o tres generacions abans. No sols vingueren a aquests indrets de La Marina, també ho feren a les comarques veïnes de la Safor, el Comtat i la Vall d'Albaida, i d'ahí que la revolta s'estengués per totes elles, éssent la batalla final a Setla de Nunyes (Muro de l'Alcoi)
Sagra i El Ràfol d'Almúnia són els pobles pels que passe. Els altres, Benimeli, Sanet i Negrals i Beniarbeig, queden en direcció a Ondara i el Verger. Des d'El Ràfol, em dirigisc cap al nord, travessant la Segària, tot buscant la marjal que he deixat abans i que ara la travesse longitudinalment en direcció a la desembocadura del Molinell, l'altre riu de la marjal.
Abans de baixar el port, em pare a contemplar tota l'extensió d'aquesta impressionant zona humida -encara amb aspecte hivernal- oberta a la mar i tancada per les serres de Mostalla i Segària. I, a la vista, trencant la bellesa muntanyenca, la bestiesa habitual per aquestes comarques: destrosses i més destrosses de muntanya per construir cases i més cases amb eixe afany d'urbanitzar i fer d'aquest país el més pròsper i desenvolupat d'Europa (economia rajolera que ens ha dut a una situació difícil.
Al final d'aquesta ruta i després de travessar la N-332, arribe a la desembocadura del Molinell i des d'aci, rumb a Oliva, camí jalonat de campings que serveixen de residència hivernal als centroeuropeus que han escollit aquesta climatologia fugint de la duresa climàtica dels seus països d'orige.
De nou entrant a Oliva pel camí de les Bruixes. Tot em resulta familiar, com si estigués al meu poble. De fet, si que el considere com a tal. Tants anys en aquesta població, recorrent els seus camins i carrers i convivint amb la seua gent, m'han deixat una petjada ben difícil d'esborrar. Quasi tot el terme municipal visitat en aquelles activitats de camp que ens duien, tant a peu com en bici, a molts dels seus racons: La Carrasca, l'Almuixic, la font del Rubiol, l'Elca, la font de l'Om, les Marjaletes, el Clotal i un llarg etcètera.
No ha estat malament l'experiència. Pensarem en algun altre recorregut que il.lustre aquesta activitat lúdica.




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada