dimecres, 9 de febrer de 2011

Un matí al meu poble


Resulta molt agradable retornar a llocs que et són“teus”, eixos llocs que formen part de la teua existència i que per molt que n'estigues allunyat, sempre hi estan, formant part de la teua memòria, de les teues vivències i experiències. Són eixos indrets amb els que iniciares la teua vida i que t'hi són consubstancials.

No és que els tornares a recórrer després de molts anys, simplement que els visitares amb altres ulls i altres motivacions, com ha estat el cas del que vull fer-me'n ressò, com el d'avuí.

Per costum, he visitat el meu poble amb caràcter personal, en pla de visites familiars, però allò que he fet aquest matí, no ha estat així. He volgut anar-hi amb un amic i recórrer indrets que guarden moltes vivències personals, tot prescindint de visites d'obligat compliment.

Per començar, hem entrat al Bar-Cafeteria Caribbean, regentat per l'amic Frederic, el qual ens ha servit un excel.lent esmorzar en un ambient càlid, sense els clàssics fums de cigarret –quin ambient tan diferent el d'aquestos establiments- hem saludat vells coneguts i d'altres de més nous, com algun feisbuquer, en aquest cas, Viky Gilabert, a la qual torne a enviar les meues salutacions des d'ací.

Acabat l'esmorzar, hem pujat a la partida dels Racons on hem visitat l'olivera gran de la qual ja he parlat en un anterior post. (http://enelmeulloc.blogspot.com/2010/10/lolivera-gran.html) Com el meu amic no la coneixia, s'ha endut una grata sorpresa, perquè oliveres com eixa deu ser difícil de trobar-ne. De tornada, hem parat al Barranc del Port que, encara que no és el millor moment per visitar-lo, sempre resulta un paratge d'allò més encisador.

El temps transcorria i no volíem abandonar Beniarrés sens visitar l'ermita. Allà hem anat aprofitant que les obres de restauració estan fent-se i est

aria oberta. En efecte, així era: la porta estava entretancada i al seu interior el restaurador treballava capficat en el daurat d'una imatge. Ens hem presentat i Bartolomé –també Bertomeu, segons ell- amablement ens ha explicat la seua tasca, de la qual gaudeix realitzant-la i comentant-nos-la.

Bertomeu ha realitzat moltíssimes restauracions d'esglésies i imatges per tot arreu del País Valencià, però, sobre tot ací, a les Comarques Centrals, sobre les quals hem convingut que són el rovellet d'ou del País, quelcom com la reserva nacional del poc que ens queda als valencians de ser un poble amb trets identitaris propis.

També hem coincidit en què aquesta ermita representa un bé d'interés local per al municipi i que mai cap corporació municipal ha estat plenament convençuda de ser així. Ell, que treballa al seu interior des de fa alguns any que dura aquesta restauració, ha vist com gent procedent d'altres latituds nacionals i estrangeres, s'acosten per visitar-la, gaudir de les seues vistes i, fins i tot, acomiadar-se de tornada als seus llocs de procedència.

Sempre he pensat que l'ermita està i ha estat desaprofitada, tant en l'aspecte religiós com en la faceta lúdica i turística. Sens dubte, la seua situació, dominant la comarca del Comtat i la Vall de Perputxent, ofereix immillorables condicions per fer d'ella un centre de possibles recursos turístics i de gaudi lúdic per als veïns en forma deparc d'esbarjo.

M'imagine una zona d'arbres autòctons al seu voltant a mode de cinturó vegetal, estructurat com un parc, donant-li eixe aspecte de verdor del que ara manca i que tan sols està cobert de xiprers a la part davantera.

Crec que el veïns no se n'adonen, però des de la distància veus les coses d'una altra manera. I jo, des de la perspectiva que em dóna la visió des de fora veig un total desaprofitament de la nostra ermita marinera, tota de blanc, talaia del Comtat i referent local.

Arribarà algun dia de glòria per a aquest indret?



9 comentaris:

  1. Tan a prop com ho he tingut sempre, i no conec ni l'ermita ni l'olivera... Caldrà solucionar-ho, i prompte. Gràcies, salut!

    ResponElimina
  2. Pep, l'ermita està ben visible. Sols falta que la trobes oberta. L'olivera, en canvi, necessitaries ajuda per trobar-la.

    ResponElimina
  3. A la teua pregunta final jo et conteste que sí i et done dues raons: la primera és la preciositat de l'ermita. És una vertadera joia. La segona, el lloc privilegiat que té. Així que sols falta una miqueta de sensibilitat per part de l'Ajuntament. Amb l'actitud de les persones que estimen el seu poble i difonen els seus valors segur que aquesta arriba més bé prompte que tard. Ja ho veuràs.
    Ho vaig passar molt bé i et vaig veure feliç en el teu poble.

    ResponElimina
  4. Què poquet ens costa, de vegades, estar contents. Espere que tornem a repetir alguna que altra visita.

    ResponElimina
  5. Em sembla un paisatge magnífic, ets afortunat de tenir-hi records posats :)

    ResponElimina
  6. No sabia res de l'existència d'eixa olivera. A vore si un dia la busque i li dedique una sessió fotogràfica com es mereix.
    Salut!

    ResponElimina
  7. Justo, eixa olivera és ben coneguda al poble. Molta gent et pot donar raó d'ella.

    ResponElimina
  8. Tard o prompte em faré amb ella. La pose a la cua dels indrets pendents... Carles, molts anys creus que pot tindre?

    ResponElimina
  9. Justo, no tinc ni idea, però el recorregut de les seus branques soterrant-se i tornant a eixir no es cosa de dos dies.

    ResponElimina