divendres, 25 de febrer de 2011

Res no canviarà

Venen temps de borrasques profundes, no de les meteorològiques, sinó de les polítiques, d'eixa faceta de la política que no hauria de veure mai la llum pública. Tots contra tots. Antics enemics, ara gitant-se junts. La cara més abjecta de la política manifestant tota la seva magnificència sens aportar quasi res de positiu, tan sols fer palesos els defectes del contrari.

Però, tot i això, hem de prescindir del que diguen uns i altres i anar a l'essència de la ideologia que cada partit ens ofereix, pensant sempre en quin és el que satisfà en major mesura els nostres ideals de societat i tancar les oïdes -si podem, clar està- a totes les badomies que hi van dient-se.

Les ofertes que tenim al nostre abast són d'allò més contradictòries i, per tant, la nostra inclinació sempre anirà cap al costat en què hi vegem més afinitats, i aquestes, en la majoria dels cassos, seran excloents.

Així resulta que hi ha ofertes polítiques que, implícitament, porten uns missatges, una ideologia, una manera d'actuar, que mai no podrem fer-les nostres i, en conseqüència estarem predisposats al seu rebuig. Segons la mentalitat de cadascú, seran uns o altres els objectes rebutjables.

Tanmateix, hi ha inclinacions i tendències que són fixes, que no miren si són convenients els vots depositats a favor d'uns o d'altres. Són aquelles persones que fidelitzen el seu vot a un determinat partit fassa el que fassa. Són com els seguidors d'un equip de futbol que guanye o perda, sempre porten l'escut al cor.

Malauradament, en aquest desvertebrat, despersonalitzat i anul.lat país, la majoria de gent s'hi troba com encisada i enlluernada per una opció política que, tal vegada, siga el reflex d'una manera de ser que li és pròpia. És eixe modus vivendi que té la lluentor, la presumtuositat, la fatxenderia com a principals virtuts públiques. Allò que importa és el que es veu, l'aparença.

Així, les polítiques que practica la força majoritària, són aquelles dels grans esdeveniments, aquelles que usen gran quantitat de diners públics sense pensar si el seu rendiment puga ser o no positiu. Res d'això importa. Tan sols miren que la façana estiga ben arreglada, encara que l'interior siga una porquera.

I clar, als possibles votants d'aquesta opció no els preocupa que els dirigents siguen decents, honestos i honrats. No els importa que dediquen els seus esforços, entre altres coses, a respectar, conrear i potenciar el seu país i la seua gent, la seua història i la seua cultura. S'hi deixen enganyar i enlluernar per l'envoltant del producte representat per les bambolines multicolors.

D'aquesta manera, estem creant-nos el tòpic de babaus, que sumat al de menimfots, fan que qualsevol que s'hi presente per eixes sigles, puga presidir la Generalitat. I és que aquest país, és un país de falla, de flamerada, de tro i de res més. Malgrat tot, és el nostre país i ens dol profundament.

2 comentaris:

  1. Entenc el teu dolor, Carles. El teu raonament és clar i concís. Només puc dir-te que orelleres i endavant amb la teva actuació, conseqüent amb el que penses.

    ResponElimina
  2. Pilar, ja ens toca patir una altra vegada. I en van no sé quantes, i encara en seran més. Pense que aquest país no té solució

    ResponElimina