dimecres, 2 de febrer de 2011

De gerres i pitxers



Que les llengües evolucionen, que reben influències d'altres, que algunes -les minoritàries i les que estan en desavantatge front a altres- sofreixen constants atacs de manera conscient o inconscient, és cosa més que demostrada. Per això, podem assegurar que les llengües no castellanes, dins d'Espanya, són les que reben els majors impactes degradants i cal protegir-les per estar en franc desavantatge front a l'oficial. Ja està bé d'escoltar discursos centralistes lamentant-se de la desprotecció del castellà en les zones bilingües –més bé, diglòssiques- de l'estat espanyol.
En aquest post, només vull centrar-me en una paraula, perquè és ella la que m'ha induït a escriure açò. És una paraula inadequada, tal com la fan servir les noves generacions. No és que siga aliena al valencià, sinó que és utilitzada de forma errònia per fer se'n un ús indegut. Em referisc a la paraula gerra.
No cal dir que el seu significat –tota la vida ha estat emprada en aquest sentit- és el d'un recipient de terrissa cuita, vidre o metall, de boca ampla, la secció circular de la qual va augmentant fins que arriba un punt en què comença a estretir-se fins a la base i que servia per guardar, sobre tot, oli. El seu tamany fa que no se'l puga usar per abocar líquid en un got, per això no té anses.
Doncs bé, actualment sol utilitzar-se també per demanar servesa o vi als bars. I ací és on està el seu ús dolent, doncs està fent-se una traducció del castellà que per a aquesta finalitat usa el mot "jarra"o "jarrón" . Si usaren gerro, estaria bé, encara que per aquestes terres no s'utilitza.
Hui en dia es emprada de forma inconscient i amb total naturalitat, però jo, quan la sent, em fa xerricar les oïdes, ja que no m'imagine el pobre cambrer fent esforços sobrehumans, portant tota una gerra del líquid daurat vessant cortines de blanca escuma per l'embocadura (Si arribe a buscar rima, no l'hagués trobada tan fàcilment, ho jure). Jo hagués demat un pitxer de cervesa que és el mot que hem emprat total la vida; l'altre, vullguem o no, forma part d'aqueixa invasió lèxica degradant que per demanar vi o cervesa oblida el pitxer i el substitueix per la gerra. I repetisc: no m'imagine el cambrer o cambrers transportant la gerra ni els clients poant-ne la servesa o el vi, que servit així més bé seria d'aquell que "tiene Assunción, que ni es blanco ni negro, ni tiene color"
A Castelló de Rugat -conegut pels que som d'aquestes comarques, com Castelló de les Gerres- en saben, o sabien, molt de gerres, encara que tem també que allí hagen canviat el nom de pitxer pel de gerra, tot i tenir un monument dedicat a aquest atifell.
Així doncs, cal donar sentit correcte a les paraules del propi lèxic i esforçar-nos en rebutjar traduccions dolentes que no fan més que empobrir el nostre llenguatge ja bastant minvat de per si i no per culpa nostra, sinó per les circumstàcies que tots coneixem.

2 comentaris:

  1. que ausades que no hi haurà diferència entre el "castellans a la gerra!" que s'ha dit per ací de tota la vida, i un "castellans al pitxer"... Sense bromes, és important dir les coses pel seu nom, ja anem perdent massa sense donar-li importància. Gràcies per recordar-nos-ho.

    ResponElimina
  2. Mira tu per a on, l'altre dia a Castelló de les Gerres, el cambrer ens va preguntar si voliem una gerra de cervesa. Al contestar-li que una gerra em semblava massa gran, em va mirar amb cara d'estranesa i no va saber què era el que volia dir-li.

    ResponElimina