divendres, 7 de gener de 2011

Una resposta que fa pensar.

(Imatge del Blog "La Guayana Esequiba")

Un article arribat a les meues mans mitjançant un d'aqueixos correus aplegats i que, de vegades, no els hi fem massa cas, però d'altres, desperten la nostra curiositat. Aquest n'és un. Paga la pena de llegir-lo

Durant un debat en una universitat dels Estats Units, li van preguntar a l'exgovernador del Districte Federal, què pensava sobre la internacionalització de l'Amazònia. Un nord-americà en les Nacions Unides va introduir la seua pregunta, dient que esperava la resposta d'un humanista i no d'un brasiler. Aquesta va ser la resposta del Sr. Cristóvão Buarque:
Realment, com a brasiler, només parlaria en contra de la internacionalització de l'Amazònia. Per més que els nostres governs no cuiden degudament aqueix patrimoni, és nostre.
Com a humanista, sentint el risc de la degradació ambiental que pateix l'Amazònia, puc imaginar la seua internacionalització, com també de tot allò altre que és de màxima importància per a la humanitat.
Si l'Amazònia, des d'una ètica humanista, ha de ser internacionalitzada, internacionalitzem també les reserves de petroli del món sencer.
El petroli és tan important per al benestar de la Humanitat com l'Amazònia per al nostre futur. Malgrat això, els amos de les reserves creuen tindre el dret d'augmentar o disminuir l'extracció de petroli i pujar o no el seu preu.
De la mateixa manera, el capital financer dels països rics hauria de ser internacionalitzat.
Si l'Amazònia és una reserva per a tots els sers humans, no s'hauria de cremar només per la voluntat d'un amo o d'un país. Cremar l'Amazònia és tan greu com la desocupació provocada per les decisions arbitràries dels especuladors globals.
No podem permetre que les reserves financeres servisquen per a cremar països sencers en la voluptuositat de l'especulació.
També, abans que l'Amazònia, m'agradaria veure la internacionalització dels grans museus del món. El Louvre no ha de pertànyer solament a França.
Cada museu del món és el guardià de les peces més belles produïdes pel geni humà. No es pot deixar que aqueix patrimoni cultural, com és el patrimoni natural amazònic, siga manipulat i destruït pel sol plaer d'un propietari o d'un país.
No fa molt de temps, un milionari japonés va decidir soterrar, junt amb ell, un quadre d'un gran mestre. Pel contrari, aqueix quadre hauria d'haver estat internacionalitzat.
Durant aquesta trobada, les Nacions Unides estan realitzant el Fòrum del Mil·lenni, però alguns presidents de països van tindre dificultats per a participar, a causa de situacions desagradables sorgides en la frontera dels EE.UU. Per això, crec que Nova York, com a seu de les Nacions Unides, ha de ser internacionalitzada. Almenys Manhatan hauria de pertànyer a tota la humanitat.
De la mateixa manera que París, Venècia, Roma, Londres, Rio de Janeiro, Brasília... cada ciutat, amb la seua bellesa específica, la seua història del món, hauria de pertànyer al món sencer.
Si EUA vol internacionalitzar l'Amazònia, per a no córrer el risc de deixar-la en mans dels brasilers, internacionalitzem tots els arsenals nuclears. Tan sols cal pensar que ells ja van demostrar que són capaços d'usar aqueixes armes, provocant una destrucció milers de vegades major que les lamentables cremes realitzades en els boscos de Brasil.
En els seus discursos, els actuals candidats a la presidència dels Estats Units han defés la idea d'internacionalitzar les reserves forestals del món a canvi del deute.
Comencem usant aqueix deute per a garantir que cada xiquet del món tinga la possibilitat de menjar i d'anar a l'escola. Internacionalitzem els xiquets, tractant-los a tots ells sens importar el país on van nàixer, com patrimoni que mereix l'atenció del món sencer. Molt més del que es mereix l'Amazònia. Quan els dirigents tracten els xiquets pobres del món com a Patrimoni de la Humanitat, no permetran que treballen quan haurien d'estudiar; tampoc que moren quan haurien de viure.
Com a humanista, accepte defendre la internacionalització del món; però, mentres el món em tracte com a brasiler, lluitaré perquè l'Amazònia siga nostra. Només nostra!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada