dimecres, 12 de gener de 2011

En Biar


Havíem programat fer una visita a les poblacions de Biar i Banyeres, poblacions veïnes, però pertanyents a diferents comarques –l'Alt Vinalopó i l'Alcoià-. Haviem sortit des de Gandia amb la idea de visitar Biar en primer lloc, deixant Banyeres, més en concret l'indret del naixement del Vinalopó, per a després.
La ruta la varem fer seguint el traçat que ens indicava el programa de Google Earth, és a dir, seguint el traçat de la nova autovia central que travessa El Comtat, i per Ibi, Onil i Castalla ens deixa a un tir de pedra de Biar. La primera sorpresa va ser que, en un tres i no res, ens veiérem als peus del restaurat i elegant castell de Biar, testimoni d'esdeveniments històrics i que forma part de la ruta dels castell de la Vall del Vinalopó, zona fronterera de les terres de Castella i Aragó. Ben prop d'allí, hi ha la població del Camp de Mirra, on Jaume I i Alfons X acordaren, mitjançant el famós tractat d'Almirra, establir el riu Vinalopó com a frontera de llurs respectius regnes.
Iniciàrem el recorregut pujant fins les portes del castell, les quals no poguérem transpassar per no estar encara obert al públic des de l'acabament de la restauració. Tanmateix, les vistes que de tota aquesta subcomarca podem contemplar són excel.lents. No oblidem que els castells aprofitaven aquestes situacions, al més alt dels turons, per ser construïts.
L'església de l'Assumpció és un altre monument local. Ës d'estil gòtic tardà (segle XV), destacant la plateresca portada i una capella barroca que, tot i ser d'aquest estil, no resulta fastigosa la seua ornamentació.
Va estar molt interessant la visita al museu etnològic on estaven representats tos els sectors antics de la població: domèstic, agrícola, comercial, industrial, educatiu ...
Els temps se'ns esgotava i donàrem ja per perduda la caminada al naixement del Vinalopó (posposada per a un altra ocasió) i acabàrem la visita amb el bicentenari plataner, el pou de neu i l'ermita-santuari de la Marede Déu de Gràcia, punt de partida d'algunes rutes senderistes.
Biar ens sorprengué perquè ho desconeixíem quasi tot de la població i també, per la seua netedat. Carrers sense brutícies de cap gènere, almenys al cascantic. Com a habitants de Gandia, podem certificar la grandíssima diferència existent entre ambdues poblacions. No sé si hi ha gossos a Biar, però pels carrers no se'n veien i, conseqüentment, els baixos d'edificis i voreres presentaven un aspecte net, lliures dels inconvenients causats pels cans. Ja sabem: portalades i cantonades fetes una merda, a banda de les que trobes per les voreres (no volia utilitzar aquestes expressions, però no queda altre remei)
I per acabar la mitja jornada, un dinar restaurador a la Font del Patos, al costat del castell de Barxell, a Alcoi


Vista del castell



Vista cap al sud
Cap al nord, Beneixama



Portada plateresca



Capella barroca


En el museu etnogràfic




Dos segles ens contemplen



Referència històrica



Pou de neu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada