divendres, 28 de gener de 2011

Arrés,Iso,Ixama


Diuen -almenys a Euskal Herria- que aquesta llengua, a banda de molt antiga, té un orige desconegut i desconnectat totalment de qualsevol altra llengua actual. Certament és així, però no cal calfar-se massa el cap per deduir que està emparentada amb les diferents llengües parlades a la península abans de la romanització, o així ho pense. Gole gora be ezkurtze erreinu són mots que formen part d'unes inscripcions trobades a Sagunt.
No sóc lingüista, ni historiador, ni arqueòleg, ni especialista en cap de les diferents disciplines que tracten d'esbrinar l'orige i l'evolució de la humanitat en qualsevol de les seues facetes, tanmateix si que m'atrauen aquests temes i llig amb fruïció allò que puga caure a les meus mans.
Tornant a l'euskera, sempre he pensat que, per lògica, havia de ser una llengua supervivent a la romanització i a les posteriors invasions de la península Ibèrica. L'orografia del terreny i el caràcter dels habitants del territori comprés entre Cantàbria i la part occidental dels Pirineus, feren possible que no arribaren eixes invasions i posteriors colonitzacions i, per tant, la llengua quedara estàlvia.
Aquestes suposicions i deduccions personals van veient-se abonades per les tesis que vaig descobrint i que no fan més que corroborar el que pense. I, com simplement sóc un profà, l'únic que puc fer és reproduir exemples que he vist en alguns dels textos que he llegit. Em centraré, únicament, en els topònims del meu entorn que no fan altra cosa que emparentar-los amb la toponímia euskalduna. Molts d'ells, que sempre hem associat a l'època musulmana, caldrà revisar-los i actualitzar-los.
A mode d'exemple, podem dir que Beni-Arrés, Ben-Iso, Beni-aya, Ben-Ixama, tenen de musulmà tan sols el prefix Ben o Beni, (encara que el prefixe Ben, en ibèric, té el significat de mont, pujol, tossal) i la segona part de la paraula, Arrés, Iso, Aya, Ixama, són topònims actuals al País Basc i Navarra. Cal assenyalar que els naturals de Benissoda i Beneixama, diuen, seguint la tradició ancestral en la pronunciació, Benissò i Benixama. També, Bèlgida, Algorf i Xàtiva són adaptacions a l'àrab dels mots ibèrics Bègida, Altxor i Aixàtiva, pronunciats igualment d'aquesta manera des de l'època ibèrica.
Cas ben curiós és la interpretació de la paraula Aixàtiva que seguint l'estructura i la toponímia basca, quedaria de la següent manera: Aixa=penya o pedra, Ti=aumentatiu, Ba=Sota. Sota les grans penyes seria el seu significat i el lloc on està situada la ciutat xativina.
Un altre topònim conegut és el Coll de Rates, a Parcent, que ben bé podria ser derivació d'Arrate, paraula relacionada amb muntanyes i roques.
Un tema apasionant aquest, on unes voltes hi haurà quelcom fantasiós i d'altres serà més rigorós, però que als amnants d'aquesta temàtica no ens pot deixar indiferents.
I així podríem seguir posant exemples -la bibliografia és molt extensa- però no és la meua intenció incidir més sobre el tema; tan sols he volgut fer palesa la meua curiositat per la nostra toponímia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada