dissabte, 18 de desembre de 2010

Viatjar amb altres ulls

Hem iniciat les activitats del Club Geomajors del Centre Internacional de Gandia pertanyent a la Universitat de València, amb l'activitat consistent en la primera eixida de camp, la qual tenia per objectiu conéixer les transformacions paisatgístiques en els ecositemes litorals, tot sota el suggerent títol de: Un altre mode d'anar de Gandia a València.
En efecte, ha estat un mode totalment diferent de realitzar eixe viatge, no sols pel recorregut -que ausades que ho ha estat- sinó també per la problemàtica que presenta aquest territori de la façana litoral i prelitoral del golf de València.
La manera més racional de mampendre aquest recorregut seria la de seguir el traçat de la N-332 o la d'utilitzar el recorregut de l'AP-7. Però, no, en aquesta ocasió hom ha optat per seguir la ruta de Barx, fent una parada a la zona de Marxuquera on un tècnic municipal ens ha explicat tota l'actuació d'ordenació del territori que s'hi està portant a terme per tal de regularitzar el procés espontani d'urbanització que s'hi havia produït des de feia molts anys. I aquestes coses ja sabem quines conseqüències socials comporten, sobre totals qui s'hi veuen afectats
La parada següent ha estat a l'Avenc de la Donzella, avenc que serveix de col.lector de les aigües pluvials de tot el polje de Barx-La Drova, aigües que afloren més avall, a la Valldigna, a mode de riu (el Vaca) i diferents fonts al llarg del massís del Montdúver. Molt a prop d'allí, una centenària quercus ilex, carrasca bellotera per als amics, perllongava la seua ombra en aquest solejat dia.
Tot després de baixar el port de Simat, amb excel.lents vistes de la vall -recomane aquesta ruta a tot aquell qui no la conega- ens hem dirigit a la platja de Tavernes de la Valldigna. Allí, l'arquitecte municipal ens fet una completa exposició dels projectes destinats a la transformació de tot aquest espai litoral i prelitoral. Em crida sempre l'atenció l'interés de tothom per rubricar tota aquesta classe de projectes urbanístics amb “i farem un camp de golf”. El golf, la panacea, el recurs perquè tinga èxit tot PAI, però que pot ser no s'hi tinga en compte l'handicap i després n'hi haja alguna sorpresa. En defensa del golf he de dir que tinc una amiga que -tret d'algun esporàdic intent de fer esport- ha passat de fer vainica a la pràctica d'aquest esport.
Continuant la ruta hem visitat el castell de Cullera, en fase de reconstrucció, seguint les explicacions de Quique, arquitecte municipal. Tota una amplíssima panoràmica de la Ribera Baixa, de la desembocadura del Xúquer i de la costa meridional del Golf de València (res a veure amb l'anterior golf) és el que podem observar des d'aquesta talaia usada com a tal des què els humans habitaren aquestos indrets.
El programa era més extens, però el dia és curt i, a poqueta nit, encara hem pogut rebre informació in situ de la transformació que ha estat feta de la zona de la Punta, en les immediacions del port de València. Tenint en compte el principi de la degradació ambiental intencionada, han aconseguit que desaparega l'horta per a fer, de moment,... no res. No sé si en un futur aquest espai serà utilitzat per al que ha estat programat o morirà d'abandó.

5 comentaris:

  1. Quina bona pinta, el recorregut i la iniciativa de la Universitat. Conec alguns dels llocs que esmentes, però d'altres no... Prenc nota. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Un recorregut fantàstic. I les fotos? Són precioses!
    Gràcies Carles Tomàs.

    ResponElimina
  3. Pep, supose que els llocs que no coneixes deuen ser els de la zona del Montdúver,la Drova, Barx. Si és així, paga la pena fer un recorregut; són indrets d'allò més bonic.

    Pilar, gràcies, però la realitat, en aquest cas, supera la ficció.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Carles. Més aïna és la part de Cullera la que conec menys --a la banda del Montdúver vaig fer fa temps un parell de treballs, tot i que encara em queden molts racons per patejar. I és cert: les fotos, magnífiques

    ResponElimina
  5. Ja veus, no pensava que desconegueres Cullera doncs és una població molt coneguda per tothom.
    En quant a les fotos, la de l'au, us preguntareu què pinta ací. Molt senzill: la vaig fer des del castell de Cullera eixe dia en què bufava bastant vent i -no ho entenc massa, però devia ser un soliguer- estava parat totalment sense bategar les ales, aprofitant l'aire en contra.

    ResponElimina