dijous, 23 de desembre de 2010

Una sèrie de TV


Acabe de veure el segon i últim capítol de la sèrie “Tarancón, el quinto mandamiento” i he de dir que la sèrie ha estat molt curta, necesistava de més capítols per poder donar a conéixer la tasca tan important que va estar realitzada per aquest cardenal tan poc a l'ús a l'Espanya franquista.
Sens dubte, aquesta sèrie m'ha transportat a través del túnel del temps a aquells anys tan plens de silencis forçats, de temors continguts, d'esperances il.lusionants i de noves realitats encetades amb esborronadores emocions derivades de la nova situació de llibertats i democràcia. Acabàvem de deixar al darrere un temps fosc que havia devorat la nostra infantesa i joventut i ens havia fet viure en un estat d'adoctrinament monolític en el que res podia ser canviat i on tots devíem mirar en la mateixa direcció.
Quan de temps ha passat i pareix encara l'altre dia. Ara, però, totes aquelles esperances i il.lusions van transformant-se en desenganys causats per una classe política que no té res a veure amb aquell exèrcit de joves sortits dels moviments i grups de renovació social i política que volien canviar totes les estructures d'aquest estat instal.lat en una via, fins aquells moments, de direcció única.
La famosa frase d'Alfons Guerra “Vamos a poner a España que no la va a conocer ni la madre que la parió” s'ha complit, però s'ha complit, per desgràcia, tant en sentit positiu com en negatiu. En positiu, no té res a veure amb aquella societat en blanc i negre, uniformada i uniformadora, i en negatiu, la presència de trepes, vividors i desvergonyits que emparant-se en el règim de llibertats politiques, s'enriqueixen a costa dels ciutadans volent fer-nos creure que treballen pel nostre benestar social.
Les il.lusions, com els éssers vius, naixen, creixen i moren i, si no canvien les coses, totes les que teníem van apagant-se i esvaint-se. Si no hi ha alguna renovació o canvi en l'estat actual de la societat, acabaran desapareixent i ja tot ens donarà el mateix.

4 comentaris:

  1. Ben cert, Carles

    Hem deixat esperances i il·lusions pel camí, però encara queda molt per fer. Si no fixat amb el tribunal suprem i les seves sentències.

    salut i peles

    ResponElimina
  2. Així és, Gregori. El poder judicial no ha evolucionat i sembla estar ancorat en temps passats; el poder eclesiàstic ha involucionat fins arribar al port de l'integrisme irracional (quina diferència amb Tarancón); el poder legislatiu sols obeeix ordres dels liders del partit; l'executiu està sotmés als poders econòmics. L'únic que se'n salva, al meu parer, és l'estament militar que ha abandonat les temptacions salvapàtries.

    ResponElimina
  3. Com bé dius, ara ens assetgen a cop de sentència, el poder militar ja no el poden fer valdre contra natros.
    L'any 2006, una editorial del New York Times els va posar al seu lloc al oder militar:
    http://www.youtube.com/watch?v=5gtXWLQCsVg

    ResponElimina
  4. Tant de bo, Sophia, feren el mateix amb el poder judicial que encara pensa que tot el camp és d'ell.

    ResponElimina