dimarts, 16 de novembre de 2010

Aquí, si hay playa (faltaria més)



Ja el tenim ací, el desitjat, el que tantes polèmiques ha provocat, aquell que Cascos deia que, com a prompte, fins el 2012 no l'esperàrem, aquell que Aznar va col.locar una travessa i se'n va anar sense més, el que durant aquest període han silenciat, ocultat i quasi, quasi, no l'han volgut perquè no era obra d'ells: l'AVE. Ara, com és massa evident la seua presència, el presenten des d'ací –en algun anunci de C9- com una actuació pròpia.

AVE, Rita i Camps te salutant.
No és la meua intenció parlar d'això. Més bé vull destacar altres aspectes que l'arribada d'aquest tren posa de manifest i fa destacar negre sobre blanc, deixant en clara evidència les carències totals i absolutes que aquest País presenta en temes d'infraestructures ferroviàries i de comunicacions per carretera entre les principals ciutats de tot el territori.

Està molt bé que Madrid i València estiguen tan sols a 1hora i 21 minuts, ja que així, els madrilenys podran anar a la Malvarrosa a prendre el sol i banyar-se en la mar i tornar-se'n a casa en un no-res. També els valencians podran anar a la capi a fer-se unes tapetes o a visitar El Prado i tornar prompte, com si hagueren anat a Algemesí.

Però, que fem si volem anar des de Gandia a Alacant, Elx, Alcoi, Alzira o Xàtiva? Ah!, si tens vehicle propi, no hi ha massa problema. La dificultat se't presenta quan vols utilitzar un medi públic. Vas a tardar unes quantes hores i, en alguns cassos, realitzar alguns transbords.

Això em va passar a mi, quan, per necessitat, vaig haver de traslladar-me a Alacant en transport públic. Tenia dues opcions: autobús, amb tres hores, o amb tren, via València. Una autèntica burrada. Ni parle, si vull anar a Alzira a tan sols trenta-cinc quilòmetres: tren fins a Silla i des d'ací, baixar cap a la capital de la Ribera.

Tot aquest territori de les Comarques Centrals està seriosament danyat pel que fa a les comunicacions ferroviàries. Sols en queda una i, la pobra, sembla que té els dies comptats: Xàtiva-Alcoi. Quanta utilitat tindrien aquells trenets que l'antigor sels va endur per davant i dels que tan sols queden traces en forma de vies verdes, i no sempre aprofitades. Carcaixent, Gandia, Dénia, Alcoi, Villena, totes unides en connexions ferroviàries que, d'haver-se modernitzat, serien un factor importantíssim de desenvolupament i contacte entre totes aquestes poblacions i comarques.

Portem molts anys reclamant el tren fins a Dénia. Silenci, menyspreu, foteu-vos. De qui és la culpa? Misteri, interessos ocults. Alacant no vol obrir Dénia a València i a València l'importa un pepino Dénia. Tot plegat, farem un territori ignorat per uns i per altres, abandonat a la seua sort.

I com no, menció mereix l'autovia central que hauria pogut estar acabada, i per guerres PP-PSOE, ahí la tenim, inconclosa, i motiu de discussions. Esperem finalitze tan aviat com diuen.

2 comentaris:

  1. M'agradaria donar-te un altre punt de vista, però aquest no existeix. És així com tu dius i no només a les teves contrades sinò a molts llocs de la geografia. Sempre perden els més humilds, en aquest cas els pobles. Tant de bo que algun dia les prioritats canviïn i siguin més equitatives.

    ResponElimina
  2. En aquest cas, no són humilds, són ciutats mitjanes i comarques amb importants centres industrials, turístics i agrícoles. El que passa és que estem allunyats dels dos grans pols, València i Alacant i no contem per a ells.

    ResponElimina