diumenge, 10 d’octubre de 2010

De castell en castell



Viatjar per on quasi ningú viatja resulta ser una activitat força agradable. Allunyat de les concentracions humanes que es mouen com corders sense criteri, sols pel fet d'anar per on tots van, com el famós Vicente, et pot servir de teràpia a l'estrés habitual que comporta la vida en les ciutats o en els centres turístics de renom. Per això, has de fugir de les destinacions habituals on sembla ser que es obligat anar per imposició de les agències de turisme, o que aquestes últimes es veuen obligades a posar en les seues ofertes perquè tothom hi vol anar. No sé que és primer, si l'ou o la gallina.

Entre els nombrosos punts de visita que et pots programar per a aquestes fugides curtes de la quotidianitat, pots triar-ne alguns per les quasi despoblades comarques castellanes on la pau, l'assossec, l'art, la història i el contacte amb els paisans, els tens garantits. I quan en tornes, una sensació de renovació mental, serà el que hauràs aconseguit.

Ara bé, tot açò va per gustos. Hi ha qui defuig de les soledats i busca espais sorollosos, plens de festa i on no hi ha descans possible. Cadascú és cadascú i res millor que fer el que ens abellisca. Però com on vivim, aquestos ambients els tenim a l'ordre del dia, sense que vages a buscar-los, doncs a mi m'agrada desfer-me dels seus lligams i sentir la brisa de l'aire, gaudir de les empremtes de la història, endinsar-me en paratges on la natura se't mostra quasi tal com és i tornar com si vingueres d'una sessió d'spa.

Aquesta vegada ha estat, sobre tot, el nord de Guadalajara el que ens ha proporcionat el gaudi. Pel camí, la mar de Castella (Entrepeñas i Buendía), Górgoles (parada i fonda de Cela en el seu Viatge a l'Alcàrria), Cifuentes (lloc de naixement de la Princesa d'Èboli), Sigüenza (la del Donzell), Pelegrina (Parc Natural de riu Dulce, lloc de filmacions de "El Hombre y la Tierra" de Rodríguez de la Fuente), Palazuelos i Carabias (romànic i fortaleses medievals), Riba de Santiuste (el riu Salado i les salines), Atienza (interessant casc medieval), Galve de Sorbe i la ruta de l'arquitectura negra (Valverde de los Arroyos). Molt a prop d'ací, però en província de Segòvia, el complexe arqueològic iberoromà de Tiermes.

Açò ha estat, a grans trets, aquesta curta visita a les terres que serviren d'avançada cristiana en temps de la Reconquesta, tota jalonada de castells que romanen com a testimoni viu d'aquella època de lluites entre les dues civilitzacions que habitaven la Península.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada