dimarts, 12 d’octubre de 2010

Què representa aquesta coentor?


Llegia un post en el blog Bajocafarcida, de la sempre interessant Comtessa d'Angeville, sobre manifestacions nacionalistes en el que també feia una referència a l'entrada de Moros i Cristians d'Albaida mostrant el seu disgust del que hi estava veient. Realment és quelcom força cutre, ple de despropòsits i que sembla que alguns gaudeixen pixant fora de test. Em referisc a la gran quantitat de vestits típics de l'Andalusia que hom podem veure en quasi totes les entrades de festes d'aquest tipus.

Açò m'ha portat a mi a reflexionar sobre les dues festes més famoses que tenim al País Valencià: Falles i Moros i Cristians. Són, com aquell qui diu, l'eclosió festiva més important, més representativa, més característica i més popular de l'esperit lúdic dels habitants d'aquesta zona de la Península que ja no sé ni com anomenar-la per la quantitat de noms que posseeix i per la poca o nul.la autoestima que en té, tot imitant i fent propi allò que és forà i, encara més trist, adoptant postures genuflexes i demanant perdó de ser una mica diferents.

En efecte, els pobles es mobilitzen i tiren la casa per la finestra per dur endavant tota aquesta parafernàlia festiva que en el cas de les Falles/Fogueres/Gaiates venen situades en uns dies sempre a la mateixa època: Falles/Gaiates en els inicis de la primavera i Fogueres a l'inici de l'estiu. Els Moros i Cristians, tanmateix, venen distribuïts al llarg de quasi tot l'any.

No és, però, dels dies de celebració del que he reflexionat, sinó del seu esperit, del que se suposa volen fer-se'n ressò. El grup de Falles, a banda del les implicacions sociopolítiques que han representat, sobre tot al llarg d'aquestos darrers anys, és una festa que tracta millor l'autenticitat nativa, es a dir, que en la seua indumentària procura rescatar la vestimenta típica valenciana dels segles XVIII i XIX, això si, ornamentant-la de forma extraordinàriament barroca, però tot respectant les formes. El Moros i Cristians són altra cosa; volen commemorar uns fets històrics esdevinguts per aquestes terres de les Comarques Centrals. Però com es presten més a deixar volar la imaginació, han estat convertides en un bon munt d'inexactituds en les vestimentes i en les representacions. Com es tracta d'una festa no hem de donar-li més importància. Així veiem que pirates, contrabandistes, estudiants, caníbals i demés grups que ixen desfilant, poc o res tenen a veure amb Mohammad Abu Abdallah Ben Hudzäil al Sähuir, alies Al-Azraq. El que sí que resulta fastigós, almenys per a mi i pel que hi veig, per a molts altres, és la proliferació de vestits de faralaes que hi apareixen. Tant és així, que per moments penses si no estaràs en la romeria del Rocío. Jo no sé com es pot consentir aquesta invasió de l'Andalusia canyí tant coenta i insultant per aquestes terres, encara que allà siga tot un paradigma d'autenticitat popular.

Senyora Comtessa, gràcies per haver tret aquest tema que ens ha servit per a, des d'ací, traure tota la mala fel que ens provoca tanta “guitarra i pandereta”en una de les nostres festes més representatives.

1 comentari: