dijous, 28 d’octubre de 2010

Alguna que altra línia


Ja fa massa dies que no m'hi pose a escriure . Aquestes coses, com tot, s'han d'agarrar amb calma i sense presses, tan sols cal deixar-se portar pels moments i seguint els dictats de la “santa gana”. I mira tu per on, que sense pensar-ho, m'he assegut davant el teclat i he començat, tot i no tindre res programat ni pensat.

Que de què vaig a escriure? Doncs ni jo mateix ho sé. Tan sols vaig a deixar que la ment navegue per on li done la gana i a vore si puc completar unes quantes línies. Açò ha de ser alguna classe d'activitat bona per a la ment, dic jo.

Com acabe de llegir la premsa, el que més m'ha cridat l'atenció són les declaracions de Zaplana, que desmarcant-se de tots els lladrucs que fa aquesta incorregible colla pepera contra Pérez Rubalcaba, posa les seues paraules de moderació i elogi cap a aquest personatge que, per cert, pense que és el cabet més brillant del govern de Zapatero. També vull destacar que no vol clavar-se en la política que fa el govern de Camps. Es veu que tres anys allunyat de l'activitat pública des de la primera fila li han donat una mica de trellat i ara s'hi presenta com un home raonable. Deu ser veritat allò de què el temps ho cura tot i posa cadascú al lloc que li pertoca.

Ací, a Gandia, hui ha sigut festiu. Celebràvem el 500 aniversari del naixement de Francesc de Borja i l'Exm. Ajuntament ha volgut celebrar-ho d'aquesta manera. En fi, un dia d'allò més tonto. Si almenys hagués sigut divendres, el personal hi hauria pogut gaudir de tres dies de festa.

Aprofitant l'esdeveniment, hem anat amb uns amics a dinar a un conegut restaurant situat vora mar, tan vora mar, que una mica de maror haguera pogut arrimar les ones fins la finestra. I no és això el que vull destacar, sinó el fet que es trobava al complet en un dia laborable –no era a Gandia- tot i ser un menú d'aqueixos de repica'm el colze. Ja veus, crisi, però sembla ser, no tanta com diuen, o no per a tots.

Bo, ja no escric més bogeries, que amb aquestes ja he practicat un xic per a hui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada