dilluns, 13 de setembre de 2010

L'enemic a casa


És que sempre estan igual: que si es volen apoderar de tot el que és nostre, que si són uns imperialistes, que si ningú ha de dir el que som o el que volem ser, i ... bla, bla, bla.

Estos dirigents, amos del cortijo -aixó si, per voluntat popular- autoproclamant-se defensors únics de les essències valencianes, que, per cert, no van més enllà del “senyor pirotècnic, pot comença la mascletà”, han obert la boca altra vegada bramant contra els veïns del nord que, segons ells, ens volen anul.lar com a poble apoderant-se de totes les manifestacions culturals, culinàries o festives que per aquestes terres tenen lloc; en canvi no diuen el mateix quan des de ponent espanyolitzen les mateixes manifestacions.

Quan els en sent parlar, no puc menys que cabrejar-me o descollonar-me, segons el moment en què em pille. Ells, renegats de tot el que signifique identificació nacional, ixen en defensa d'aquestos trets, uns més superficials i d'altres més essencials, atacant els imperialistes catalans. Més valdria practicar el que diuen defensar i tindre la boca tancadeta en ocasions com la present.

El seu líder en la rebotiga s'ufanejava de parlar català en la intimitat -això si, quan necessitava els vots nacionalistes, perquè després es va llevar la careta i es va mostrar tal qual- i estos aprenents de josemaris també fan ostentació de valencianisme, però d'un valencianisme ranci i coent, circumscrit a la paella i a la vestimenta fallera; la llengua, però, i a diferència del seu líder, no la parlen ni en la intimitat, i quan s'hi veuen forçats per les circumstàncies, molt al seu pesar, en fan ús, i quin ús!

Crec que per entendre el País Valencià i autoproclamar-se'n defensor caldria que miraren cap al nord, que és on tenim les arrels i no cap a ponent, que distorsiona els nostres origes. Però com tenen el coll rígid i no poden, no saben, o no volen girar els peus, la vista és unidireccional i tot el que no siga igual o equivalent a l'Espanya/Castella, serà dolent. Cal pensar que no tenen consciència nacional, sinó regional i per això la seua estima és Espanya amb l’actual concepte d'Espanya, que va naixer defectuós, es a dir, que va estar mal parit perquè el borbó ens va fer espanyols per dret de conquesta.

Si des del nord ens enquadren en un tot català, pense que no hem d'esquinçar-nos les vestidures perquè en formem part. Tot i les diferències nacionals amb la resta de territoris catalans, eix és el nostre món. Nosaltres entenent per català tot allò que històricament ha estat comú als territoris que tenien per estendard les quatre barres i una mateixa llengua. A propòsit, no fan ells el mateix amb la idea de la Hispanitat? Els valencians no hem caminat a soles per la història ni menys encara hem caminat agarrats de la maneta del món castellà; més bé aquest darrer món ha estat el nostre enemic que s'ha encabotat en destruir-nos i engolir-nos, i forces polítiques allí nascudes i ací criades sota la seua tutela, en són el perill.

Així doncs, per anar fent país, hem de dur a termini, tot just, el que ells critiquen i el que ells ataquen, perquè les seus preteses defenses d’esta terra, hi són un atac frontal. Són una falca que destrueix el tronc, són el Cavall de Troja, són, en definitiva, l'enemic a casa.

1 comentari:

  1. i tant,a mi normalment hem fan riure però el diumenge vaig discutir amb la meua dona perquè és que sempre el mateix,ara que venen eleccions a treure els quatre vots cagats dels renegats valencians.

    M'indentifique completament amb el teu comentari

    ResponElimina