dijous, 23 de setembre de 2010

Sono innocente

Imatge de "El Plural"

Hem escoltat la notícia: Carlos Fabra a la banqueta. Com ens ha pillat d'improvís, la reacció ha estat instintiva i automàticament un atac de masoquisme se'ns hi ha apoderat i el dit ha buscat la tecla 9 del comandament a distància per tornar a escoltar el mateix, però amb el consegüent morbo que estes coses produeixen quan es diuen des de “la nostra” com ara ens la promocionen -encara que des de la nostra posició hauríem de dir “la seua”-. Tanmateix, m´hi he quedat com Camot: res de res, mutisme total al respecte.

I a canvi, què he rebut per caure en el pecat del morbo? Camps promocionant el seu Pla Confiança, Font de Mora inaugurant centres (els discursos, en xinés mandarí), Blasco atacant Angel Luna de no sé quins afers i Cotino, ni me'n recorde; pot ser alguna pixada en aigües beneïdes, que això és propi d'ell.

Doncs ja tenim un dels tres tenors assegut a la banqueta (no crec que li passe res, per allò del que tots sabem) entonant, és clar, la seua innocència amb el cor de fons de les quatre maries (perdó per l'expressió, però no va contra les Maries, que tenen un nom preciós) que entonaven allò de “presidente, presidente, presidente” i el nostre implicat fent el solo de l'ària “Sono innocente”. Una divinitat escoltant al carrer tan gran manifestació artística, similar a aquelles interpretacions operístiques que temps enrere alguns afortunats tingueren la sort d'escoltar al Mercat Central de València.

Fabra, el nostre D.Carlos, el padrí, il cappo, el benefactor, el senyor feudal de Castelló, a la banqueta davant del jutge. Ens hem fregat els ulls, ens hem pessigat i hem començat a escorcollar els diaris digitals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada