diumenge, 12 de setembre de 2010

Festes, religió i trellat


Fa uns dies, ocorria a Ròtova, un poble de la Safor situat a la vall del Vernissa, un fet força lamentable que ve a posar de manifest la necessitat de desvincular d'una vegada per totes la barreja de religió i societat, barreja fruit d'altres temps en què tot era medit i pesat per l'omnipresència religiosa a la que res se li escapava.

És costum, i encara es veu com a cosa natural, imprescindible i obligatòria, que les festes patronals de qualsevol ciutat o poble estiguen de manera oficial dedicades als respectius patrons o patrones representats per sants, santes, advocacions marianes o representacions de Jesucrist. Si bé es mira, són restes atàviques d'un món pagà que van estar substituïdes per les representacions cristianes.

El cas que ens ocupa és un fet idiota, que no és la primera vegada que ocorre, almenys en el seu fons, encara que en les formes el puguen diferencier d'altres. Tot plegat, ve a posar de manifest allò del tot val, res està prohibit.

Podem constatar que la societat actual està sumament laïcitzada en el fons, però manté les formes religioses en la forma. Aquesta dicotomia provoca fregaments calents que en ocasions com la present fan palesa la necessitat de deslligar unes esferes de les altres. Caldria posar en pràctica allò de: al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.

Tots sabem que hui dia les festes patronals són totalment laiques i civils. La part religiosa forma part de l'aspecte tradicional i costumista que costa eradicar, i crec que les mateixes autoritats eclesiàstiques, pel bé de la institució, haurien de ser les primeres en intentar aconseguir-ho. Quin sentit religiós té la festa que fan les xiques que acompleixen una certa edat oferint flors a una marededeu? Quin el dels xics d'eixa mateixa edat amb l'assistència a missa el dia assenyalat? Per què hi ha participació festera a mode de disfressats de moros i cristians o d'altres parafernàlies en les processons? Tot es pur folklore, pura festa civil. La religió està absent en tots aquestos actes.

Doncs bé, quan no se sap diferenciar entre festa i religió, ocorre que monyicots com els del cas succeït s'extralimiten en el tot val i tinc dret a tot per a cometre atropells com aquest i desbaratar l'harmonia que es demana en eixos dies tan assenyalats per a cada localitat.

La nostra societat és, cada cop, més plural. Cal, doncs, adonar-se'n i obrar en conseqüència. Si passen coses d'aquestes, no són totalment culpables els joves que les protagonitzen, sinó la societat que, en certa manera, els obliga a participar en actes en els que no se senten implicats i l'església que admet al seu interior tota classe de mundanals sorolls. No vull exculpar ningú dels actes comesos, perquè se suposa que el trellat es dóna per descomptat. De tota manera, per què vas a un lloc on, per convicció, no deuries anar? o per què permets en un lloc actes que no tenen res a veure amb eixe lloc?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada