dijous, 30 de setembre de 2010

Al sud del sud


Entre muntanyes nevades, de vegades cobertes per la boira, de vegades amb bona visibilitat, l'avió anava descendint no sense provocar un cert regomello per allò de la incertesa que aquestes situacions provoquen en l'estat d'ànim del qui les viu.
Un cop petjat el terra, la recent precipitació nívia mostrava els seus efectes amb racons encara blancs. Eren les últimes manifestacions hivernals en aquella primavera austral que quasi arribava al seu final a primers de desembre.
Teniem reservat un agradable i familiar hotel amb habitacions a mode de pavellons independents, tot construït de fusta i amb amplis finestrals per poder aprofitar al màxim la llum en eixos paratges sovint coberts per boires muntanyenques. Estava situat allà dalt, als peus de la glacera Martial, envoltat per coníferes d'alta muntanya i amb bones vistes al canal de Beagle. Tot un regal als sentits. Els freqüents tàxis que hi pujaven eren aprofitats per baixar a la ciutat d'Ushuaia que té l'honor de ser la població més austral del món. Des d'allí salpen els vaixells rumb a l'Antàrtida.
Aquesta Terra del Foc ofereix exel.lents paratges naturals -sense aglomeracions humanes- on poder satisfer eixe ànsia d'envoltar-te de natura pura sense adobs artificials. Visites als diferents i variats parcs nacionals t'omplin de les ganes de naturalesa que sols en eixos ambients pots satisfer.
Aquí, tot és Fin del Mundo: el tren, l'estafeta de correus, el far, el museu, el diari, la ciutat en si, la carretera panamericana que allà acaba. La situació geogràfica et fa sentir el que et diu la realitat:, que estàs allunyat de tot. En efecte, milers de quilòmetres et separen del món. El cotxe sols et pot servir per a recorreguts curts. Necessites volar, volar i volar.
Els qui estem acostumats al clima mediterrani trobem grans contrastos, no sols en quant a les diferències de temperatures, sinó també a les variacions súbites que se n'hi produeixen. Res et fa pensar que el brillant dia primaveral que comença, en unes poques hores esdevindrà oratge horrible amb vent, pluja i fred. Això, però, et posa de manifest, en mig dels boscos de lengas, guindos, ñires i calafates, el dinamisme de la vida en estat natural.
Quan ja en tornes i l'activitat frenètica de les nostres ciutats és, de nou, el teu hàbitat, sents nostàlgia i et promets que tornaràs alguna altra volta a aquelles terres on les muntanyes, la neu, els boscos, el fred, la pluja i el vent, els pingüins i els lleons marins prenent el sol als rocalls del Beagle t'insuflen eixe esperit natural que la nostra civilització s'encarrega d'extraure-te'l




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada