dimecres, 8 de setembre de 2010

Al meu poble, la pluja no sap ploure

En totes les tardors passa el mateix; els esdeveniments són circulars, cíclics, repetits; adés és ací, adés és allà i adés més enllà, però sempre hi és: la pluja torrencial, la famosa gota, que ens porta de cap i sempre ha estat puntual, des que tenim noció de la nostra presència per aquestes terres. Ocorre, però, que la nostra memòria és curta o que pensem que ja no hi tornarà. Seria com la Grossa de Nadal, que ens pot tocar una vegada en la vida -a mi, encara no m'ha visitat- i mai més tornarà a caure.

Així doncs, la notícia s'hi repeteix una i altra vegada, canviant de lloc: “Riu desbordat. S'ha endut per davant tot el que hi ha trobat i ha inundat no sé quants pobles”. I ens tirem les mans al cap lamentant el succés. Ara, a traure fang, a amuntegar els efectes llançats a perdre, a demanar zona catastròfica, a començar de nou...

La saviesa popular és molt vasta, fruit de segles d'experiència i ho demostra en les dites que ens han arribat a través de les transmissions generacionals. En el cas que ens ocupa, de tots és coneguda aquesta dita:“A la vora del riu, no faces niu”. De tots, menys dels urbanistes, ajuntaments, constructores i demés fauna que ens planifica i ens diu on podem residir, on podem alçar la nostra vivenda, sense tenir present que els rius, barrancs, rieres i rierols, de tant en tant, trauen les escriptures de propietat i diuen: “Aquest terreny és meu”.

Tot i els avanços de l'Arquitectura i de les tècniques de la construcció, alguna cosa falla. No sé si en som conscients o no, però pense que per damunt de la seguretat, primen interessos urbanístics i així passa el que passa.

Llegia que en un poble era costum que el Consistori preguntara a La Olma abans de prendre alguna decisió urbanística (La Olma era el grup de gent major que es reunia davall d'un arbre anomenat d'eixa forma. En tots els pobles sol haver-ne algun. Al meu, n'hi ha un anoment La Moncloa.) Aquest consell era tan important i decisiu que res no s'escometia sense llur autorització. Bona decisió el donar veu i vot a la gent més major per allò de l'experiència viscuda, encara que només amb el seu consell n’hi hauria bastant.

Esperem que la tardor que ha començat passe de forma civilitzada i la pluja ho faça amb trellat, que deixe els ponts tranquils i que no tire en cara a ningú l'haver envaït el terreny que és propietat de les aigües.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada